Pilar Pifarré lamenta que el tripartit rebutgi un pla de contenció per aturar l’augment sense justificació de personal al Govern

CIU demana al Govern “una gestió qualitativa i seriosa i no com passa ara que ningú sap com es fa la selecció de personal ni on van parar alguns contractats”

La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Pilar Pifarré, ha defensat la necessitat de crear un pla de contenció de personal, que indiqui el nombre màxim d’alts càrrecs, personal eventual, funcionaris i laborals que poden ser adscrits als Departaments de la Generalitat i als seus organismes públics. En una Moció de la federació nacionalista, que ha estat rebutjada pel tripartit, Pifarré justificava la necessitat d’establir mecanismes de control després de comprovar els excessius increments de personal efectuats pel Govern. “El tripartit sempre s’omple la boca de planificació, però acaben sent només paraules que se les emporta el vent i no fets. La realitat és que en el pressupost 2008 hi ha”:

• 236 Alts càrrecs davant dels 202 de desembre de 2007 i 149 del darrer Govern de CIU.
• 323 llocs eventuals davant dels 229 del desembre de i 227 de CIU.
• 8.406 llocs més que al 2007, per a funcionaris i laborals, del quals
• 2.087 personal sanitari
• 2.836 personal docent
• 1.100 per mossos d’esquadra

És a dir, que en aquest darrer punt, “hi ha 2.383 funcionaris restants que no sabem què fan. Pot explicar als ciutadans que és el que paguen?” ha preguntat la diputada de CiU. I és que tal com ha explicat Pifarré, “avui no hi ha més transferències ni creixements que justifiquen aquest augment de personal”. Més concretament, respecte el darrer Govern de CiU es produeix un increment del 58% d’alts càrrecs, 42% de personal eventual i 40% de funcionaris. Per aquesta raó, la diputada ha demanat “una gestió qualitativa i seriosa i no com passa ara que ningú sap com es fa la selecció de personal ni on van parar alguns contractats”.

La Moció de CiU rebutjada pel tripartit també demanava que “la selecció i la provisió de llocs de directius públics es faci amb rigor i per equips especialitzats en selecció per tal de garantir la transparència, expertesa i sense partidisme”. A més, es proposava la planificació de projectes normatius fins al 2010 en desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic i de l’Estatut d’Autonomia. I és que de moment, “4 dels 5 consellers han incomplert el que havien compromès, per això es demana un compromís formal davant el Parlament del seu desenvolupament”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU denuncia el creixement “desmesurat i innecessari” d’alts càrrecs i eventuals a la Generalitat

Pifarré lamenta la “inestabilitat” del Departament, que fa impossible la planificació de la gestió, però ofereix col·laboració a Ausàs “si canvia radicalment la dinàmica existent”.

La diputada de Convergència i Unió, Pilar Pifarré, ha denunciat al Ple del Parlament el mal funcionament de l’administració i de la funció pública de la Generalitat, provocada, en gran manera, per “la inestabilitat i tensions continuades que existeixen al departament de Governació”. En aquest sentit la diputada nacionalista ha recordat que “hem vist passar 5 consellers, 3 secretaris d’Administració i Funció Pública, 4 directors generals de Funció Pública i 3 directors generals d’Organització i Modernització, en només 4 anys”. Segons Pilar Pifarré, “aquesta inestabilitat ha dificultat conèixer la complexitat del sector i planificar i actuar amb eficàcia davant els reptes de modernització que presenten avui les administracions públiques”.

Pifarré ha denunciat, també, “el creixement desmesurat de personal que no respon a necessitats reals del país, sinó al repartiment del pastís entre els tres partits que conformen el govern Tripartit”. En aquest sentit, s’ha referit a l’increment d’alts càrrecs, que han passat de 149 en el darrer govern de CiU l’any 2003, als 236 pressupostats al 2008 pel segon Tripartit, i a l’increment de personal eventual de confiança i assessorament, que ha passat de 227 en el darrer govern de CiU el 2003, a 323 pressupostats al 2008.

Segons Pilar Pifarré, “el clientelisme és també pràctica habitual als departaments de la Generalitat, i porta a buidar de professionals amb coneixements tècnics i experiència contrastada els departaments, per nomenar amics i coneguts d’altres cossos i administracions sense els coneixements i experiència requerits”.

La diputada nacionalista ha denunciat també la “manca de transparència i irregularitats en la gestió en l’accés, provisió de llocs i contractació de personal” i la “paràlisi, inoperància i desgavell per l’incompliment dels pactes i acords generals i sectorials amb el personal pel que fa a les retribucions, la promoció interna, la carrera administrativa, les condicions de treball i la formació entre d’altres coses”.

Davant la “inexistència de model, de visió de futur i actitud proactiva davant el que haurien de ser les administracions catalanes”, Pifarré ha reclamat que “es compleixin els compromisos, com la nova llei d’Organització de l’Administració o el Decret de mesures urgents per al funcionament dels serveis públics i que es compleixi allò que estableix el nou Estatut”.

Davant d’aquesta “greu situació” Pilar Pifarré ha advertit al nou Conseller, Jordi Ausàs, que “no compta amb els 100 dies de gràcia en la seva nova tasca”, però també ha aprofitat per oferir-li la col·laboració de Convergència i Unió si “canvia radicalment la dinàmica existent i comença a actuar perquè l’Administració de la Generalitat sigui una administració moderna, que no estigui al servei dels partits sinó del país i de la seva gent”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

Mas vol pactar un model educatiu “de país” amb el tripartit o només amb el PSC superant velles “crostes ideològiques”

Reclama des de Finlàndia “mestres ben formats, ben pagats i més respectats” i defensa espais específics per acollir nous immigrants que dificulten el ritme de la classes

El president de CiU, Artur Mas, ha confirmat la seva intenció de pactar un nou model educatiu per a Catalunya que sigui “de país”, “permanent en el temps” i que reculli continguts reals com “formació al més alt nivell universitari pels mestres, es reconegui l’autonomia de centre, l’autoritat dels mestres i professors i l’aprenentatge de llengües estrangeres”. El líder nacionalista ha detallat les seves intencions en el marc del seu primer viatge oficial a posteriori de la recent conferència sobre la Refundació del Catalanisme en la que va situar l’educació com la “primera gran transformació” que es requeria per convertir Catalunya altra vegada “en un país capdavanter”. I el país triat no podia ser un altre: Finlàndia, número 1 del món en qualitat educativa segons el darrer informe PISA.

I Artur Mas hi dóna tanta importància a aquest pacte sobre educació que considera que si no és possible en el sí del tripartit “perquè internament no es posen d’acord” estaria disposat a arribar a acords “amb els actuals responsables d’Educació” (departament actualment en mans d’Ernest Maragall del PSC) si és que “s’atreveixen a tirar el pacte endavant”. El president de CiU creu que si primer el tripartit s’ha de posar d’acord “no en sortirà res de bo” perquè “uns estiraran per aquí i els altres voldran imposar ideologies rovellades de fa molts anys i que són una crosta”.

De tota manera, Mas ha subratllat que "l'ideal" seria acordar la futura llei educativa entre tots els partits catalans, per assegurar-se que el model aprovat tindrà llarga vigència i estabilitat i no estarà a càrrec de possibles reformes en funció de qui governi. Només dóna per descartat el suport del PP a la llei, ja que "l'únic que els obsessiona és convertir el castellà en llengua vehicular" a Catalunya, com "demostra" la recent proposta de Mariano Rajoy.

A favor d’espais específics per acollir nous immigrants

"Amb Ernest Maragall podríem treballar-hi amb aquest tema. I tant! El vàrem proposar nosaltres en una roda de premsa recent”. Paraules d’Artur Mas que confirmen la seva actitud favorable a la mesura de l’actual conseller d’Educació de crear centres específics “que depenguin de les escoles” per acollir als nous immigrants que arriben a mig curs. I és Mas no és partidari “de barrejar immediatament” perquè aleshores “ni uns poden seguir el curs ni els alumnes que ja hi havia poden seguir el mateix ritme”. I com a exemple de la "falta de cohesió interna" de l'executiu català en aquest assumpte, Mas ha citat les crítiques que recentment han abocament ERC i ICV-EUiA.

Nou anunci del model educatiu de CiU: Magisteri ha de ser llicenciatura

Entre els "clixés" que cal superar, Mas ha esmentat les reticències a atorgar més "autoritat" a mestres i directors d'escola, a fomentar la "cultura de l'esforç i la responsabilitat" entre l'alumnat o a invertir més en la formació de professors. "Resulta que als països més avançats en educació, com Finlàndia, aquests conceptes sí que s'apliquen", ha destacat. En conseqüència, ha avisat que CiU només s'avindrà a donar suport a la nova llei educativa catalana si aposta per una "transformació" del sistema inspirada en el model finlandès.

Això suposaria situar la qualitat de l'ensenyament com a "objectiu de país i de societat". En la pràctica, el model apostaria per la formació dels docents i, com proposta concreta, Mas ha plantejat convertir la diplomatura de Magisteri en una llicenciatura universitària. Es tractaria, segons Mas, de considerar als professors com el "cor" del sistema educatiu: "Necessitem mestres ben formats, ben pagats i ben respectats".

A més, CiU proposa incrementar l'autonomia dels centres educatius, que a Catalunya estan "massa encotillats" per l'administració, reforçar “l'autoritat" de mestres i directors d'escola, defensar la gratuïtat de les escoles concertades i apostar per l'ensenyament de llengües estrangeres. "Hem de tornar a situar a Catalunya com la gran pionera en educació", ha proclamat Mas, el projecte de refundació del catalanisme del qual inclou la transformació del sistema educatiu.

Mas, a qui acompanyaven la responsable de temes d'educació de CiU, Irene Rigau; el secretari de relacions internacionals de CDC, Carles Llorens; a més de l'ambaixador espanyol a Finlàndia, ha formulat aquestes reflexions després de reunir-se amb la ministra finlandesa d'Administracions Públiques i Govern Local, Mari Kiviniemi.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

Trias recorda a Hereu que no voler escoltar el rebuig de Barcelona a l’actual traçat del TGV sí que és anar contra els interessos de la ciutat

El Cap de CiU lamenta que el rebuig que genera la construcció del túnel per l’alta velocitat a la ciutat hagi arribat abans a Madrid que a l’Alcalde i creu una manipulació vincular aquesta obra amb la viabilitat del projecte de La Sagrera

Xavier Trias, ha recordat avui a l’Alcalde Jordi Hereu que no voler escoltar i entendre el rebuig de la majoria dels ciutadans a l’actual traçat del TGV pel centre de la ciutat sí que és anar contra els interessos de Barcelona. Xavier Trias ha lamentat que el rebuig que genera la construcció del túnel per l’alta velocitat a la ciutat hagi arribat abans al Govern central, a Madrid, que a l’Alcalde i creu que és una manipulació vincular aquesta obra amb la viabilitat del projecte urbanístic de La Sagrera.

El líder de CiU a l’Ajuntament, aquest matí en roda de premsa a l’Ajuntament, ha respost així a la reacció de l’Alcalde Hereu davant les últimes noticies aparegudes avui a “El Periódico” segons les quals el Govern central ha decidit ajornar l’adjudicació de les obres del túnel del TGV pel centre de Barcelona fins després de les eleccions del 9 de març.

Xavier Trias considera que tenim un “Alcalde molt tossut que segueix equivocant-se i planteja les coses de manera poc democràtica”. “El rebuig que genera la construcció del túnel del TGV pel centre de Barcelona hauria de fer reflexionar l’Alcalde; si hi ha una majoria de barcelonins, com hi ha en aquest moment, que està en contra del traçat ha de fer reflexionar als responsables polítics. I si un és l’Alcalde de la ciutat i les forces majoritàries tampoc estan d’acord és un motiu perquè pensi què s’ha de fer”, ha dit el Cap del Grup Municipal de CiU. A parer de Trias, “és molt trist que el rebuig dels ciutadans de Barcelona a l’actual traçat del tren d’alta velocitat pel centre hagi arribat abans a Madrid que a l’Ajuntament de Barcelona. No entendre aquesta rebuig, no escolar el que volen els ciutadans de Barcelona sí que és anar contra els interessos de la ciutat”. Segons Trias “aquesta incapacitat per escoltar, reflexionar i negociar i buscar alternatives, és un error”.

El president de CiU ha criticat que, “a més d’equivocar-se, l’Alcalde també incórrer en una manipulació repetida quan diu que l’estació de La Sagrera no és possible sense el túnel del TGV; aquesta estació, i el cobriment de les vies, s’ha de fer no pas amb aportacions de l’Estat sinó amb la construcció de pisos i la plusvàlua que es generarà. És, per tant, una manipulació per enfrontar la gent dels diferents districtes”. Trias li ha demanat a l’Alcalde que s’adjudiquin les obres de l’estació i els seus entorns, i que en el sòl públic es faci habitatge de lloguer.

A parer de líder de CiU a Barcelona, Rodríguez Zapatero i Hereu utilitzen el túnel del TGV pel centre de Barcelona com a tàctica electoral i “això no és admissible”, ha dit Trias, qui ha reiterat el seu oferiment per asseure’s amb totes les forces polítiques per buscar una “solució possible, però no amb el traçat actual”.

El cap de CiU ha reiterat, una vegada més, la proposta que la federació ve defensant des de ja tres anys: que el TGV arribi a Sants, que surti de la Sagrera i que s’acceleri la construcció del corredor del Vallès per connectar amb la frontera francesa i pel trànsit de mercaderies. Trias ha dit que aquesta és la proposta de CiU, “però nosaltres no imposem res. És equivocat creure que tens la raó i que els altres van contra Barcelona. És un error que comet l’Alcalde i s’ha d’acostumar a escoltar la gent, escoltar que hi ha una majoria contrària al traçat actual”.

Segons Trias, Jordi Hereu “té molta pressa per fer coses irreversibles. I el que hem de fer són les coses ben fetes, buscant consensos i sense haver-nos de penedir en el futur per les decisions presses”, i ha explicat que el traçat del TGV pel centre de Barcelona no serà moneda de canvi després de les eleccions del 9 de març. Per a Trias és una qüestió de lògica: “fa tres anys que diem el mateix, hem anat a les eleccions municipals amb aquesta posició de rebuig a l’actual traçat al programa, i anirà també en el programa de CiU a les generals. Si som decisius, serà un punt fonamental. Crec que Rodríguez Zapatero intenta de manera equivocada fer electoralisme”. El problema de fons és que, segons el cap de CiU a l’Ajuntament, “l’Alcalde està desaparegut; no és que Zapatero amb les seves decisions el desautoritzi, sinó que Hereu està desaparegut. Hi ha manca de lideratge, no és capaç de buscar consens i liderar per tirar endavant la ciutat”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU vol enfortir l’escola i el bon clima a les aules i reivindica respecte pels docents i la condició “d’autoritat pública” pels directors de centre

Disposició de negociar amb el tripartit la nova llei d’Educació sempre que desenvolupi les potencialitats de l’Estatut i modernitzi l’ensenyament.

El president de Convergència i Unió, Artur Mas, acompanyat de les diputades al Parlament de Catalunya, Irene Rigau i Meritxell Ruiz, ha fet públic aquest migdia el document “Mesures de Qualitat de l’Educació a Catalunya” com a base de treball per a una propera negociació de la nova llei d’Educació amb el tripartit que permeti recuperar els nivells de qualitat a les escoles del nostre país, desenvolupar les potencialitats de l’Estatut i modernitzar l’ensenyament. Mas ho ha resumit així: “no volem un model federal d’ensenyament espanyol, sinó un model català d’ensenyament” per portar Catalunya “cap a l’excel·lència i país d’avantguarda”.

De l’extens conjunt de mesures que tenen com a objectiu prioritari enfortir l’escola i el bon clima a les aules, la federació nacionalista reivindica aconseguir més respecte pels mestres i proposa, com a novetat, reconèixer la condició “d’autoritat pública” als directors de centre públics i concertats. Artur Mas, en la línia de “reforçar de manera important l’autoritat de mestres i professors”, ho ha explicat així: “De portes endins de l’escola, la responsabilitat dels nens i nenes recau en els mestres i professors. I de portes enfora de l’escola, pels pares dels nens i la seva familia”.

Aixi mateix, el líder nacionalista ha insistit que els mestres ens demanen “eines per fer bé la seva feina” i “poder complir amb la seva missió” i el debat que s’està generant sobre la situació de l’educació a Catalunya, a pesar que sigui bo que se’n parli, s’ha enfocat de manera que “posa encara més pressió sobre mestres i professors”.

És en aquesta línia que, Convergència i Unió ha presentat aquest document amb les següents mesures novedoses, entre d’altres:

* Per garantir l’èxit escolar dels adolescents, CiU proposa ofertar itineraris preprofessionalitzadors a partir dels 15 anys d’edat.
* Per afavorir l’ampliació de joves que cursen els ensenyaments post obligatoris CiU proposa la gratuïtat, i per tant la concertació, del període 16-18 anys.
* Per afavorir el repartiment dels immigrants, CiU proposa incentivar la creació de centres privats concertats en zones de forta presència de la realitat de la immigració.
* Per incrementar en nombre de places i abaratir costos a les famílies es proposa aplicar en el cicle 3-6 anys les previsions del Pacte Nacional d’Educació i amb el nou model de finançament pendent de negociar durant el 2008 s’ha d’arribar a la “plena gratuïtat” dels ensenyaments obligatoris per tal que les famílies puguin exercir “el lliure dret de l’elecció de centre”.

En una roda de premsa on el líder de CiU ha volgut “mirar endavant” i no fer cap tipus de crítica a la gestió del govern tripartit, Artur Mas sí que ha deixat clar que per recuperar nivells de qualitat “no es pot confiar tot a la futura llei d’Educació” sinó que “cal exigir un bon funcionament de l’administració en la seva relació dia a dia amb els centres”.

Alhora ha recordat que “l’educació és una comesa col.lectiva” i que els esforços per millorar l’educació dels nois i noies han de venir “de tots els estaments implicats a la societat”.

DOCUMENT DE MESURES PER LA QUALITAT EDUCATIVA DE CIU

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU demana que la nova llei electoral vagi unida a la reforma territorial de Catalunya i que cap territori perdi pes

Lluis Corominas explica que amb aquesta proposta Tarragona, Lleida i Girona perdrien representativitat al Parlament i demana al tripartit una posició unitària

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Lluis Corominas, ha estat l’encarregat, per part de la federació nacionalista, de valorar l’informe dels experts sobre una possible nova llei electoral a Catalunya que ha estat presentat avui a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament. Corominas ha mostrat la seva preocupació al constatar que amb aquesta llei electoral, de la manera que s’ha proposat, “Tarragona, Lleida i Girona sempre perdrien pes en el Parlament” i ha avançat que “CiU no permetrà que cap vegueria perdi pes en la futura llei electoral de Catalunya”.

El diputat nacionalista ha explicat que la federació “demanarà uns mínims per part del Govern” a l’hora de treballar en la futura llei electoral de Catalunya. Es tracta de, en primer lloc, que “es tramiti la ponència conjunta paral·lelament al debat territorial perquè una cosa sense l’altre no té sentit”. També ha demanat al tripartit que abans d’entrar a la ponència conjunta “mostri la seva voluntat d’acabar la llei”, és a dir, que mostri una posició unitària. “Si avui estem aquí és perquè el tripartit no té una proposta. Darrerament ja s’han barallat per temes com la vegueria del Penedès i fora necessari que el Govern tingués una posició unitària perquè sense la voluntat dels partits no hi haurà llei electoral” ha explicat Corominas. Finalment, i en tercer lloc, Corominas també ha demanat que “la representativitat actual no es vegi manllevada”, com passaria amb una suposada llei electoral que seguís aquest informe.

El diputat de CiU considera que estem davant “d’una proposta més que s’afegeix a l’embolic que ja teníem”. A més, ha explicat que amb aquest informe “no tenim llistes obertes sinó que serien llistes desbloquejades proposades pels partits. En un moment on la gent ens demana proximitat no podem anar amb mitges veritats. Hem de fer el possible per incorporar mesures que afavoreixin un acostament amb els ciutadans”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

Mas emplaça a l’estat espanyol “a preparar un Pla B” per quan Catalunya comenci a exercir el Dret a Decidir

José Bono a Artur Mas: “la nació és un invent”. Mas a Bono: “La nació és un sentiment, no un invent. Vostè se sent profundament espanyol i jo molt català”.

El president de Convergència i Unió, Artur Mas, ha emplaçat al conjunt de l’estat espanyol, els grans partits, el govern i les màximes institucions espanyoles a “preparar-se un Pla B” per quan Catalunya comenci a exercir “el Dret a Decidir sobre allò que ens és propi a partir de grans consensos i de forma democràtica”. En un esmorzar informatiu a l’Hotel Ritz de Madrid, el líder nacionalista ha advertit al PSOE i al PP que no es podran amagar rera la Constitució espanyola, ni rera preteses reformes electorals per “frenar la força del nacionalisme català” perquè “el poble de Catalunya no ho acceptarà”.

Artur Mas ha insistit que es pot arribar a produir un “conflicte de legitimitats” entre el “dret a decidir exercit pels catalans quan van votar a favor de l’Estatut” en el referèndum del juny del 2006 i la presumible sentència del Tribunal Constitucional que podria “desnaturalizar” el text vigent. Mas també ha assenyalat que de produir-se una sentència a la baixa “Catalunya tindrà un problema però Espanya també” perquè hauran de trobar un “encaix” a la decisió dels catalans “d’exercir el seu Dret a Decidir”.

I és que Mas creu que la construcció de l’estat de les autonomies “té els dies comptats” i si la “temptació” és “tancar el pas” a la demanda de més autogovern de Catalunya això el que provocarà és “enquistar” encara més el problema.

Seguint en la hipòtesi que el Constitucional tomba l’Estatut, Mas ha detallat el seu Pla B per Catalunya: “proposarem un govern de concentració a Catalunya amb tots els partits que estiguin d'acord amb el text aprovat al Parlament". Sense límit de forces, -"quantes més, millor", ha dit-, però amb dues condicions: els partits "han de defensar i votar el mateix a Madrid que a Catalunya", i han de respectar “els continguts de l’Estatut votat pel poble de Catalunya”.

José Bono: La nació és un “invent”. L’anècdota de la jornada.

Arribats al moment del col.loqui s’ha produït l’anècdota de la jornada quan l’ex-ministre José Bono ha pres la paraula expressant el seu “respecte” per Artur Mas però advertint-lo que les seves posicions estan “quasi diametralment oposades” i ha arribat a afirmar que “la nació és un invent”. Bono també ha criticat Mas per “alertar d’un mal que encara no ha arribat” en referència a la sentència del Constitucional tot assegurant que “aquí es beneeix” el que digui aquest tribunal.

La rèplica de Mas ha estat clara: “La nació és un sentiment, no un invent. Vostè se sent profundament espanyol i jo molt català”. “Mentre aquest sentiment es mantingui, la nació catalana existirà”, ha reblat.

A més, ha acusat als dos grans partits espanyols “d’utilitzar Catalunya per guanyar vots” i de plantejar “una operació de destrucció de Catalunya amb boicots inclosos” i per això considera que la democràcia espanyola viu moments de “baixa qualitat”. Per tot això, i recordant la manifestació del passat 1 de desembre, ha pronosticat que “tota la gent que va sortir al carrer algun dia traduirà la seva força en vots” a les eleccions.

Preguntat si prefereix el PP o el PSOE en un hipotètic pacte postelectoral, Mas ha dit que l'actual Govern socialista no atén les "exigències mínimes" de CiU, que passen per les infraestructures i el dret a decidir dels catalans sobre aquest assumpte, la transferència dels aeroports, la publicació de les balances fiscals, l’aplicació de mesures de qualitat democràtica o l'Estatut i el respecte íntegre del seu text, entre d'altres "condicions prèvies".

Continua llegint (+)

Redueix (-)

El Ple de l’Eixample tomba el PAD proposat pel Govern bipartit i aprova les mocions amb els plans alternatius que defensen CiU, PP i ERC

Les iniciatives dels Grups de l’oposició coincideixen en rebutjar el traçat actual del túnel pel TGV pel centre de Barcelona i a tocar de la Sagrada Família .

El Plenari del Consell del Districte de l’Eixample va tombar ahir el Pla d’Actuació de Districte (PAD) proposat pel Govern bipartit de PSC i ICV i va aprovar les Mocions que desenvolupen els plans alternatius que defensen CiU, PP i ERC. Les iniciatives dels tres grups de l’oposició coincideixen en rebutjar el traçat actual del túnel per al TGV pel centre de la ciutat de Barcelona i a tocar de la Sagrada Família.

La proposta que arribava de part del Govern municipal de Pla d’Actuació del Districte que es va sotmetre a votació ahir dilluns al Consell Plenari de l’Eixample no va tenir el suport de cap de les tres forces que constitueixen l’oposició al districte, CiU, PP i ERC. El rebuig a aquesta proposta es va complementar amb l’immediata aprovació posterior de tres mocions complementàries, presentades sota un mateix encapçalament per les tres forces polítiques, i una primera proposta comú, la “oposició a l’actual traçat del TGV i estudi de possibles alternatives”.

Així, les tres mocions aprovades per l’oposició, sota l’impuls Convergència i Unió com a força majoritària a l’Eixample –de CiU són nou dels vint-i-tres consellers- recullen una setantena de propostes complementàries que concreten compromisos clars de cara al districte de l’Eixample, com per exemple la construcció d’un centre de dia per barri, de 800 nous pisos de lloguer o compra amb algun tipus de protecció, d’un espai jove a cada barri, de Wi-Fi per a tot el districte, d’una residència de discapacitats físics i psíquics, 12 nous inspectors polivalents pel districte, un mínim de 100 agents més de la Guàrdia Urbana, calendarització dels equipaments singulars i les obres prioritàries, augment significatiu de les places d’escola bressol pública i implementació de fórmules alternatives com el concert per arribar al 100% de la demanda el curs 2008-2009 amb preus públics, pla de xoc amb mesures concretes de foment del civisme, o millora de la neteja entre d’altres.

El text de CiU aprovat és el següent:

“Atès que el nostre grup municipal no comparteix el contingut i la concreció del document-proposta de Pla d’Actuació del Districte de l’Eixample 2008-2011 presentat per l’equip de govern per a l’aprovació del Consell Plenari del proper tres de desembre,

Atès que considerem que un altre PAD és possible, i que pot ser fruit d’un consens més ampli i representatiu de la realitat política del districte de l’Eixample,

Atès que ens volem dotar, a partir d’aquesta primera proposta de mínims, d’un PAD que respongui a la voluntat majoritària dels ciutadans i ciutadanes de l’Eixample,

Reconeixent i agraint les aportacions introduïdes a iniciativa d’entitats i particulars en el marc del procés participatiu impulsat, les quals mereixen ser correspostes per l’esforç de tots els grups municipals de districte per tal d’assolir consensos per fer avançar l’Eixample,

D’acord amb el Reglament Orgànic Municipal, el Grup Municipal de Convergència i Unió al districte de l’Eixample presenta la següent

MOCIÓ

“El Consell Plenari del districte de l’Eixample acorda:

1. Presentar una nova proposta de Pla d’Actuació del Districte de l’Eixample 2008-2011, alternativa al document presentat per l’equip de govern per informe del Consell Plenari de l’Eixample, on la relació de continguts detallada a continuació ampliarà, substituirà o eliminarà si s’escau -allà on entrin en contradicció- aquelles propostes que conté el document de l’equip de govern. S’entendran així mateix incorporades en aquesta nova proposta de PAD totes aquelles propostes del document presentat per l’equip de govern que no entrin en contradicció amb aquesta relació.

2. Explicitar que, tot i que en el moment de presentar aquesta moció l’equip de govern no ens ha fet arribar els continguts o resultats del procés participatiu, totes les propostes recollides en aquest procés presentades per veïns o entitats, que no entrin en contradicció ni siguin incoherents amb aquelles detallades a continuació s’intentaran incorporar en aquest nou Pla d’Actuació del Districte de l’Eixample quan sigui possible.

3. Explicitar que totes les altres possibles propostes que s’aprovin en aquest consell plenari d’addició, modificació o supressió del document inicial s’entendran també incorporades en aquest únic Pla d’Actuació del Districte de l’Eixample pel període 2008-2011.

4. Aclarir que tots els nous equipaments als que fan referència les propostes següents s’entendran incorporats en el nou Pla d’Equipaments del districte, on se’n calendaritzaran l’obtenció de sòl i la construcció i posada en marxa en un termini que entenem que en cap cas no haurà de ser superior a dos mandats, prioritzant-hi l’actual.

5. Donar per aprovat, amb l’aprovació d’aquesta moció, un nou PAD de l’Eixample per al període 2008-2011, que vol donar resposta a un major consens polític i ciutadà.

Relació de propostes que s’afegeixen al document original, modificant-lo o suprimint-lo allà on entrin en contradicció:

- Oposició a l’actual traçat del TGV i estudi de possibles alternatives.

- Major atenció a la gent gran del districte, que es concretarà, entre d’altres mesures, en:

- un nou centre de dia a cada barri, vinculat a altres equipaments que el facin viable. En aquest sentit, condicionament de pisos realment tutelats per a gent gran, discapacitats i joves amb necessitats especials, destinats prioritàriament a cobrir les demandes dels nostres barris, i

- un Pla especial contra la pobresa vergonyant.

- 800 pisos nous de lloguer o de compra, amb algun tipus de protecció.

- Wi-Fi a tot el districte, amb prestacions bàsiques i gratuïtes.

- Un espai jove a cada barri i obertura d’una sala d’estudi a cada barri en època d’exàmens.

- Dos hotels d’entitats al districte.

- Equipaments, zona verda i habitatges amb algun tipus de protecció als terrenys de la Model. Compliment de l’acord del districte de no mantenir-hi cap equipament penitenciari.

- Equipaments de districte i espai d’ensenyament i recerca als terrenys de l’Escola Industrial.

- Una residència de discapacitats físics i psíquics al districte.

- Servei de transport porta a porta per a les persones discapacitades del districte.

- Universalització de l’atenció domiciliària i augment significatiu de les hores setmanals dedicades a l’atenció de cada persona.

- Un viver d’empreses per barri.

- Creació d’una Oficina d’Atenció al Consumidor de l’Eixample, amb inspectors de consum amb funcions informadores i sancionadores, i amb prioritat per la defensa dels usuaris davant la prestacions deficients de serveis públics.

- Dotze inspectors polivalents més a l’Eixample.

- Calendarització dels equipaments singulars i de les obres prioritàries: Glòries, Monumental, Teatre Paral·lel, Pont de Marina, Mercat de Sant Antoni, Model, Mercat del Ninot i Transformadors, entre d’altres.

- [Pel que fa al Mercat de Sant Antoni, i per tal de minimitzar els perjudicis causats a veïns i comerciants, caldrà vetllar per l’acompliment escrupolós dels terminis previstos, i també fer les gestions perquè la realització de les obres de remodelació sigui simultània a la de les obres del metro.]

- Increment -en un mínim de cent agents- de la plantilla de la Guàrdia Urbana a l’Eixample.

- Pla de xoc amb mesures concretes de foment del civisme, de millora de la neteja, i de lluita contra els comportaments incívics i contra la contaminació acústica.

- Busos de barri als sis barris de l’Eixample, vetllant perquè s’adaptin als usos i a les necessitats (sanitàries, de consum, lúdiques) de la població i, singularment, de la gent gran del districte.

- Augmentar significativament l’oferta de places d’escola bressol públiques del districte, amb l’objectiu d’arribar com a mínim al 12% del total de la demanda. Complementar l’oferta d’escoles bressol públiques a l’Eixample estudiant la implementació de fórmules alternatives com el concert o la subvenció a entitats socials (escoles, cooperatives escolars o altres entitats), amb l’objectiu que, del curs 2008-2009 en endavant, s’hi doni resposta al 100% de la demanda de places d’escola bressol, amb preus públics.

- Pla especial de lluita contra l’absentisme escolar.

- Els representants municipals als centres concertats que incorpora el desplegament de la LOE seran escollits a proposta del propi centre, de comú acord amb l’Ajuntament.

- Redefinició del mapa escolar, tenint en compte la realitat dels centres concertats, d’acord amb el Consell Escolar del Districte.

- Unificació dels tràmits burocràtics per a l’obtenció de beques-menjador.

- Totes les proposicions que s’aprovin durant el present mandat al districte de l’Eixample i afectin l’actuació municipal al districte s’entendran incorporades al Pla d’Actuació del Districte, a l’espera de la dotació econòmica corresponent si s’escau”.”

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU presenta 1425 esmenes per a millorar el Pressupost i que “s’ajusti a les necessitats de les famílies i les empreses”

Antoni Fernàndez Teixidó i Jordi Turull expliquen els quatre eixos sobre els que giren les esmenes: major pes social, reequilibri de la inversió al territori impulsant infrastructures aturades, reduir les despeses de l’administració i reduir la pressió fiscal.



Antoni Fernàndez Texidó i Jordi Turull, diputats de Convergència i Unió al Parlament, han presentat les esmenes de la federació nacionalista al pressupost de la Generalitat per a l’any 2008. En total són 1425 esmenes que pretenen “millorar el Pressupost de la Generalitat, no substituir-lo”. I és que aquest pressupost “no s’acaba d’ajustar a les necessitats de les nostres empreses i les nostres famílies”. Com ha explicat Teixidó, “tenim elements de preocupació als que el Pressupost no dona resposta”. Per aquesta raó ha emplaçat al tripartit a “pactar i transaccionar les esmenes perquè ho necessiten els ciutadans”.

Les esmenes plantejades pel grup Parlamentari de Convergència i Unió giren en torn a quatre grans àmbits:

1. Accentuar el pes social del pressupost.

“Què fàcil és prometre lleis que després no tenen reflex en el Pressupost” ha afirmat Teixidó. I és que l’exemple cabdal d’aquesta política del tripartit és la llei de la dependència que no té dotació econòmica al pressupost de la Generalitat. En aquest sentit, CiU planteja “crear un organisme que articuli un sistema català de protecció a la dependència”, així com una millora substancial dels recursos destinats al foment de l’autonomia personal de les persones dependents. En aquesta mateixa línia, es demanen recursos per crear l’Institut Sociofamiliar d’Alhzeimer de Catalunya.

Pel que fa a l'educació s'impulsen dos grans plans de durada quadriennal: "1 ordinador portàtil per professor"; "1 ordinador portàtil per alumne" i l'extensió de la sisena hora a tots els municipis (inclosos els de menys de 5.000 habitants) per al curs vinent. I per donar compliment al previst en el Pacte Nacional per l'Educació, es preveuen partides per fer gratuït l'ensenyament obligatori en l'escola concertada i per reduir desequilibris retributius entre professors en l'escola pública i la privada. Finalment, i després de “l’incompliment per part del tripartit del Pla de foment de llars d’infants que enlloc de crear 30.000 places n’ha creat només 7.000, una esmena de la federació nacionalista proposa incrementar els recursos”.


2. Reequilibrar territorialment la inversió de territori.

El diputat de CiU, Jordi Turull, ha definit la política del tripartit com a “mancada d’ambició” i ha fet una crida al Govern per a “superar la indecisió en les infrastructures”. Per això les esmenes de CiU volen “garantir la construcció d'aquelles infrastructures més prioritàries per a Catalunya”, com ara iniciar les obres de la línia 12 de Metro des de Castelldefels fins a Sarrià, accelerar les obres de la línia 9 del Metro per compensar el retard acumulable en aquests tres darrers anys, o iniciar la construcció del quart cinturó en el tram d'Abrera a Granollers. A més, tal com ha explicat Turull, en el pressupost per a 2008 “la inversió en l’àmbit metropolità augmenta mentre que per contra, hi ha 15 comarques que reben menys diners ara que al 2003, tot i tenir més del doble de pressupost”. Per aquesta raó ha demanat “passar de les paraules als fets perquè recursos n’hi ha i no s’han utilitzat”.



3. Reduir les despeses de funcionament i improductives que contenen els pressupostos del tripartit.

Les esmenes de CiU redueixen considerablement les dotacions en alts càrrecs i personal eventual, estudis i treballs tècnics, publicitat i propaganda i despesa no productiva i no suficientment justificada com la relacionada amb el memorial democràtic i la participació ciutadana. Com explica Turull, “el tripartit en comptes de generar una administració més àgil i reduïda, han incrementat els costos i engreixant la maquinària de l’administració. Es pot retallar molta despesa garantint igualment un bon funcionament”.

4. Donar plena efectivitat a la promesa de contenció fiscal feta pel tripartit.

Per Teixidó, “el Conseller Castells deu ser l’únic al món que no s’adona que la pressió fiscal creix”. Amb l’objectiu de treballar per a reduir-la, CiU planteja tota una sèrie de mesures com la introducció d'una “deducció en el tram autonòmic de l'IRPF pel lloguer de l'habitatge habitual, la introducció de la deducció per despeses que les famílies destinen a pòlisses complementàries de salut, o la reducció de l'Impost sobre el Patrimoni, on es proposa que fins a 300.000 euros estigui exempt tothom”. A més, es presenten esmenes per suprimir "de facto" l'Impost de Successions i Donacions, que “van molt més enllà de les mesures que ha pressupostat el tripartit en aquesta llei, que es limiten a l’àmbit de les donacions. Som favorables de la supressió progressiva perquè la Conselleria ho pugui resistir”.

Adjuntem els següents documents:

ESMENES PRIORITÀRIES TERRITORIALS (pdf)

ESMENES PRIORITÀRIES SECTORIALS (pdf)

QUADRE RESUM ESMENES (xls)

Continua llegint (+)

Redueix (-)

Artur Mas planteja que “el dret a decidir” passi a ser una de les bases del catalanisme del futur

El líder nacionalista crida a viure la nació en plenitud, apostar per un país capdavanter i construir la Catalunya global davant d'un auditori de més de 4.500 persones.



El president de Convergència i Unió i secretari general de CDC, Artur Mas, ha detallat aquesta tarda a la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, les bases sobre les quals considera que s’ha de construir el catalanisme del futur i de les quals en destaca “el dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi”.

Així, el líder nacionalista proposa basar la refundació del catalanisme en 4 eixos fonamentals:
* Allà on el catalanisme cercava la pervivència de la nació, hem de substituir-ho per la nació plena, per la vivència de la nació en plenitud.
* Allà on hi havia l’aposta per la modernització, hem de fer l’aposta per un país capdavanter.
* Allà on es buscava la regeneració d’Espanya, hem de situar, a més, Catalunya al món. Construir la Catalunya global.
* Allà on es parlava d’autonomia o d’autogovern, hem de parlar del dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi.

Partint d’aquests 4 propòsits, Artur Mas ha fet una invitació a la societat catalana, i en especial als qui comparteixen la inquietud i la voluntat de construir la nació catalana, a “repensar, actualitzar i posar el dia el catalanisme” i fer-ho “amb un caràcter obert i integrador, i no pas tancat i excloent”.

A la seva conferència, Artur Mas ha definit la seva aposta “pel dret a decidir dels catalans” com “l’exercici de la democràcia en estat pur”. I ho argumenta dient que “si Catalunya és una nació, i ho serà mentre els catalans vulguin, els catalans tenen, tenim, el dret democràtic a decidir allò que més ens convé com a poble”.

I com a mode d’articulació del dret a decidir planteja fer-ho sobre “els temes que més uneixen els catalans i no sobre els que més els divideixen”. Entre els temes que Mas planteja hi hauria: l’Estatut vigent, les infraestructures (aeroport, xarxa de carreteres, xarxa ferroviària), l’administració dels nostres propis recursos econòmics (concert econòmic).

Mas parteix de la base que “ja no ens podem creure ingènuament que arreglarem les coses amb l’Estat a base de pedagogia, fent-nos els simpàtics”. Sobretot quan “fa 30 anys que actuem pedagògicament” i resulta que “el tren no arriba en justa correspondència”. És més. “A Catalunya volem transformar Espanya en un Estat plurinacional, i ells no volen ser canviats i prefereixen exercir com un Estat uninacional”.

A la seva conferència, Artur Mas també ha proposat una sortida pels país en el cas que el Tribunal Constitucional tombi el text de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya en referèndum:

* Consultar al poble de Catalunya per comprovar si s’accepta o no l’Estatut eventualment debilitat pel Tribunal Constitucional.
* Si la consulta no fos autoritzada, pel Govern espanyol, votació al Parlament de Catalunya amb la mateixa intenció que el punt anterior.
* Formació d’un govern a Catalunya amb tots els partits que es comprometessin a defensar els objectius d’autogovern aprovats pel Parlament català el 30 de setembre de 2005, abans de passar per les Corts Generals.
* Compromís dels partits integrants del nou Govern de defensar i votar a Madrid en consonància amb els acords subscrits a Catalunya.
* Si l’esquema anterior no fos possible, convocatòria d’eleccions a Catalunya.

En d’altres àmbits de la conferència, Artur Mas ha cridat a construir “la nació plena” considerant que és el catalanisme “el qui s’ha d’ocupar de l’ànima de la nació”. Una nació on molts catalans, “nascuts aquí o fora d’aquí, s’han identificat amb el país per l’orgull que han sentit en pertànyer a una comunitat que es distingia per la seva capacitat de fer les coses millor”.

Com a país capdavanter, el líder nacionalista parteix de la base que el catalanisme sempre ha estat “força de dinamització, motor de canvi i d’innovació de la societat catalana”. Per això, ha defensat transformar el model educatiu, recuperar vitalitat demogràfica, liderar una gran transformació del model econòmic i de les infraestructures i equipaments, fer front a la sostenibilitat com a repte i, per últim, consolidar l’estat del benestar.

L’aposta per la Catalunya global passaria per “situar Catalunya al món” superant així el propòsit dels primers catalanistes que era “regenerar i modernitzar Espanya”. Mas ha fet una definició del que podria ser la Catalunya global amb les següents paraules: “Catalunya ha d’esdevenir l’àrea central d’una part del món, concretament de la Mediterrània. És a dir, quan algú a qualsevol lloc del món pensi que vol fer quelcom en el Mediterrani i en el sud d’Europa, al primer lloc de la llista ha de sortir Catalunya. Abans, ens podíem definir en relació a Espanya i a Europa; ara ens hem de definir en relació amb tot el món”.

Podeu llegir la conferència d'Artur Mas aquí.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU reclama la dimissió de la Delegada de Salut Pública pel pànic i la desconfiança generada ahir en presentar dades sobre la qualitat de l'aigua

El Grup de Convergència i Unió creu que l’obligació del Govern municipal és garantir la salut pública i generar confiança, i que quan un gestor polític és imprudent i s’equivoca s’han d’assumir responsabilitats en forma de dimissió.

El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, ha reclamat avui la dimissió de la Delegada de l’Alcalde Jordi Hereu en matèria de Salut Pública pel pànic i la desconfiança generada ahir en presentar dades sobre la qualitat de l’aigua que arriba a les llars de Barcelona. El regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient de CiU, Joan Puigdollers, considera que l’obligació del Govern municipal és garantir la salut pública i generar confiança, i que quan un gestor polític és imprudent i s’equivoca s’han d’assumir responsabilitats en forma de dimissió immediata.

En el transcurs de la presentació i debat en la Comissió d’Acció Social i Ciutadania de l’informe anual sobre la salut a la capital catalana elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i celebrat aquest matí a l’Ajuntament, el regidor de CiU Joan Puigdollers ha reclamat la dimissió immediata de la Delegada de l’Alcalde de Salut Pública, Isabel Ribas, i del gerent de l’Agència, Joan Guix, per la seva explicació ahir en roda de premsa del contingut d’aquest informe tot provocant “el pànic i la desconfiança entre els ciutadans” en assegurar que una part de l’aigua que es subministra a la ciutat conté elements cancerígens. “Quan un Govern és imprudent, quan un Govern comet una irresponsabilitat, quan un Govern s’equivoca, quan enlloc de generar confiança crea alarma s’han d’assumir responsabilitats polítiques, i responsabilitats en forma de dimissions”, ha dit Puigdollers, que ha insistit, “el d’ahir va ser un acte d’una enorme irresponsabilitat”.

Puigdollers ha lamentat que la “bona feina” que els tècnics de l’ASPB realitzen per a l’elaboració de l’Informe anual sobre Salut Pública, enguany el que fa ja 24, s’hagi vist en aquest edició malmès pel greu error comès ahir pels màxims directius de l’ens. “Les dades que ens facilita l’informe són molts útils, però cal saber-les interpretar i, sobre tot, traslladar al públic de forma pedagògica, i aquest any no s’ha fet”, ha dit Puigdollers. En opinió del regidor de CiU, “un Govern municipal, en l’àmbit de la salut pública, té dues obligacions principals, garantir la salut pública, i generar confiança en els ciutadans; entenent que la pitjor cosa que pot fer és no ser prudent i que es generi una greu desconfiança”.

El regidor de CiU ha explicat que a l’hora de parlar de l’aigua una cosa són les seves característiques organolèptiques, i un altra ben diferent la seva qualitat des del punt de vista de la salut pública, “i l’aigua de Barcelona no té cap problema de salut pública”. Puigdollers ha dit que si es vol parlar de la qualitat de l’aigua i de la presència de trihalometans (THM), “cal parlar de tot, i explicar que si hi ha THM a l’aigua de Barcelona és perquè hi ha sequera, i perquè no disposem d’altres vies de subministrament; i que les solucions al subministrament d’aigua a Barcelona tenen molts camins, i també cal saber que hi ha alternatives immediates, però que lamentablement també hi ha ideologies polítiques no disposades a assumir-les”. En aquest sentit, Puigdollers ha recordat que en el marc del Pacte sobre Infrastructures que el mes passat va oferir Xavier Trias a l’Alcalde Hereu per treballar conjuntament sobre les necessitats que en aquest àmbit necessita la ciutat de Barcelona, també s’inclou el subministrament d’aigua potable, i que per aquest motiu CiU s’ofereix per treballar per garantir el subministrament d’aigua complint els paràmetres d’alta qualitat.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

Mas defensarà el catalanisme com el factor que ha fet de Catalunya “una història d’èxit” malgrat l'espanyolisme

El president de Convergència i Unió i secretari general de CDC, Artur Mas, exposarà demà dimarts en una conferència llargament esperada la seva proposta de bases per a la refundació del catalanisme. I ho farà partint de la tesi que el catalanisme és el factor que explica que Catalunya “hagi estat una història d’èxit” a pesar de l’espanyolisme en els últims 150 anys.



El propòsit d’Artur Mas és que la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor que demà pronunciarà davant d’una destacada representació de la societat civil catalana pugui ser una contribució per “recuperar l’orgull de catalanitat, l’orgull de sentir-se català, recuperar la confiança en el país, les institucions i en la política”.

Artur Mas reconeix que el propòsit de refundar el catalanisme “pot sonar ampulós” però en defensa la seva conveniència amb el següent argument: Què dirien ara els catalanistes de fa 150 anys? Doncs que el que “ells van idear ha estat una història d’èxit” i “si no hagués estat pel catalanisme Catalunya en molts sentits no hauria progressat. Per l’espanyolisme o per altres corrents no hauria progressat”. Per això, creu que els catalanistes de l’actualitat “hem de posar les bases del catalanisme adaptats als temps moderns” perquè d’aquí a 50, 80, 100 anys es pugui dir que a principis segle XXI es va fer “una bona feina”.

“Al Gore no ens vindrà a refundar el catalanisme”

Mas també ironitza amb els qui critiquen el seu propòsit de la refundació del catalanisme per ser massa pretensiós. En aquesta conversa entre Mas i Francesc Homs es pregunten si “és possible fer front al canvi climàtic només des de Catalunya” i no pretendre abordar les bases del catalanisme, sobretot quan “si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú”. I encara més. Francesc Homs conclou que “Al Gore no ens vindrà a refundar el catalanisme” i “d’altres que tenim a prop tampoc ho faran” li replica Mas.

Artur Mas també assegura que “s’ha escrit tota la conferència” de la primera a la darrera paraula. Amb el text del discurs a la mà, el líder nacionalista assegura que ho ha fet així perquè així “ho interioritza” i perquè “un polític, més enllà de les seves habilitats ha de ser autèntic i, sobretot, si pretén projectes ambiciosos”.

El lideratge respon a “l’autenticitat personal”

Mas cita, com a exemple, Enric Prat de la Riba i el seu llibre La Nacionalitat Catalana. “Segur que no li va escriure ningú aquest llibre” i “actualment encara es llegeix perquè va explicar la seva visió de país d’una manera autèntica”. “Una persona que assumeix el lideratge ha de respondre a l’autenticitat personal”, conclou.

Conscient de l’expectativa creada, Artur Mas espera contribuir “amb el seu gra de sorra” a la refundació del catalanisme. Confessa que “he parlat amb gent diferent, he rebut notes de molta gent de CDC i de fora de casa” però també reconeix que al final el discurs de demà és només producte “d’una reflexió personal”.

El projecte de refundar el catalanisme, Artur Mas ja el va anunciar en una roda de premsa a la represa del curs polític just tornant de les vacances de l’estiu. Cal recordar que en aquella convocatòria ja va anunciar els 5 propòsits dels quals partia:

· Ha de ser un “projecte de vocació majoritària”, de gran abast on “no hi valen” projecte minoritaris.
· Cal plantejar-ho amb “vocació de transformació i de canvi” per “posar Catalunya al dia” i no “anar esllanguint el país”.
· “La gent se l’ha de sentir seu” i no pot ser “un pur debat teòric” sinó que individualment s’ha de percebre com que “es milloren les condicions de vida futures”.
· Ha de recollir un “fort component de regeneració democràtica” ja que molta de la societat catalana està “fatigada” de determinades actituds democràtiques del nostre país.
· S’ha de fer “portes enfora” per “situar Catalunya al món” en tots els àmbits.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU acusa el Tripartit de suprimir les taxes que cauen en desús i augmentar les que afecten a més sectors i ciutadans

Jordi Turull qualifica d’ “engany i desengany” el “retoc” del Tripartit a l’Impost de Successions i Donacions i afirma que és un nou incompliment “en temps i contingut”

El diputat Jordi Turull, ha defensat avui al Ple del Parlament l’esmena a la totalitat presentada per CiU al projecte de Llei de mesures fiscals i financeres, “per tres grans motius: augmenta les taxes que més afecten als ciutadans; no planteja la reforma de l’Impost de Successions i Donacions que el Govern havia anunciat i no impulsa mesures per incentivar l’economia catalana”.

Segons Turull, “mentre el Tripartit fan d’abanderats de la supressió de taxes, la realitat és que des que estan al front de la Generalitat han creat més de 100 taxes noves”. A més, Turull ha acusat el Tripartit, que en aquest projecte de Llei “suprimeixen taxes que perden sentit perquè decau el motiu que les va originar, però augmenten aquelles que afecten més sectors i més ciutadans, com per exemple el cànon d’incineració de residus”.

El diputat nacionalista s’ha mostrat també molt crític amb la reforma de l’Impost de Successions i Donacions plantejada pel Tripartit. En primer lloc, Turull ha recordat que els grups parlamentaris que donen suport al Govern “sempre han argumentat que el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres no era la via adequada per introduir aquesta reforma, però ara vostès la introdueixen en aquest context”, un fet que ha qualificat de “nova incoherència del Tripartit”.

A més, Turull ha afirmat que “aquesta no és la reforma profunda de l’impost que el President de la Generalitat va anunciar”, sinó que es tracta d’un “simple retoc”, un nou “incompliment del Tripartit en el temps, ja que es produeix més tard del que s’havia anunciat, i en el seu contingut, ja que el compromís de la reforma anava molt més enllà”. Segons Turull, “avui el Conseller Castells ens torna a prometre una reforma profunda. Quina confiança esperen que els tinguem?”, però això sí, Turull ha destacat que “el retoc està tan ben fet, que ara la Generalitat encara recaptarà més diners amb aquest impost”.

Per acabar, Jordi Turull ha criticat també el fet que el projecte de llei “no inclou ni una mesura per incentivar l’economia, davant del nou context de desacceleració” i ha lamentat la “manca de reacció i de coratge del Govern davant les previsions negatives”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU exigeix al Tripartit que redueixi la pressió fiscal, les despeses improductives i millori l’equilibri territorial

Fernàndez Teixidó denuncia que el Govern ha fracassat en les seves mesures sobre la inflació, ja que la cistella de la compra s’ha incrementat un 44%

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Antoni Fernàndez Teixidó, ha defensat avui al Parlament de Catalunya l’esmena a la totalitat que CiU ha presentat al Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008, i ha exposat les condicions de CiU per a donar suport als pressupostos del Govern: “més inversió pel país, inversió executada; millorar l’equilibri territorial; garantir la construcció de les infrastructures assumides i programades més importants; reduir la pressió fiscal; millorar l’activitat productiva, amb el compliment estricte de l’Acord Marc i reduir les despeses de funcionament i improductives, ja que una característica definitòria de tots els pressupostos del Tripartit ha estat l’augment de les partides destinades al funcionament de la maquinària administrativa”.
Fernàndez Teixidó ha denunciat que el Conseller Castells “no expliqui mai les dades negatives, que no responen al desig del Govern” i per això en el debat avui al Parlament “no ha reconegut el greu dèficit comercial a Catalunya i l’endeutament familiar que s’ha multiplicat per 3 en 8 anys i que ens porta a l’estancament de l’estalvi”.
Segons el diputat nacionalista, “Castells ha evitat parlar dels problemes de les famílies, per no haver de reconèixer que les seves mesures sobre la inflació no han donat cap resultat, i la cistella de la compra ha augmentat un 44%”. A més, segons Fernàndez Teixidó, “vostès creuen que pugen els impostos i fan progrés, però el que fan és carregar a l’esquena de treballadors i empresaris el progrés del país”.
El diputat nacionalista ha destacat que “des de CiU coincidim amb el Govern que la prioritat és desenvolupar l’Estatut per tenir el finançament que en ell es preveu” i ha advertit al Conseller Castells, que “vostè ens demana anar junts en això i nosaltres li oferim el nostre suport, però reconegui que vostès no ens han donat cap indici d’unitat fins ara”.
Fernàndez Teixidó ha recordat al Conseller Castells els advertiments fets des de la Unió Europea, i li ha reclamat “previsió” davant de dades que ja s’estan confirmant com “el PIB a la baixa, la inflació en augment i el mercat de treball que també evoluciona a la baixa”.
El diputat de CiU s’ha referit també al fet que a Catalunya “tenim els nivells més baixos de la UE en competitivitat i productivitat i estem darrera les 60 nacions punteres en matèria d’innovació”. Fernàndez Teixidó ha recordat a Castells que “vostè va anunciar un 2% en recerca per l’any 2010, però hores d’ara estem per sota de l’1%” i en aquest sentit ha denunciat també “el desgavell profund en l’àmbit de la formació i el cansament dels rectors de les universitats davant de les constants retallades”.
Davant tot això, Fernàndez Teixidó ha recordat que “l’Acord Marc és la columna vertebral de l’acció de Govern” i ha reclamat el seu “compliment estricte”.
Per acabar, el diputat de CiU ha destacat la “credibilitat relativa” que es pot tenir davant els pressupostos del Govern, ja que “el pressupost anterior no està executat”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

Trias creu que els ‘dubtes’ del Conseller Nadal per les obres del túnel del TGV pel centre de Barcelona abonen la proposta de CiU de la moratòria

El líder municipal de Convergència i Unió considera que l’advertiment llançat aquest matí pel màxim responsable d’Infrastructures de la Generalitat posa en qüestió la qualitat de les obres executades directament pel Govern de l’Estat

El President del Grup Municipal de CiU a Barcelona, Xavier Trias, ha explicat avui que els “dubtes” que ha manifestat aquest matí el Consell de la Generalitat Joaquim Nadal respecte a les obres del túnel per al TGV pel centre de Barcelona i a tocar de la Sagrada Família abonen la proposta de Convergència i Unió i confirmen la necessitat d’acordar una moratòria en aquest tram. Xavier Trias considera que l’advertiment llançat en un esmorzar pel màxim responsable de les Infrastructures del Govern català posa en qüestió la qualitat de les obres executades directament per l’executiu de l’Estat a Catalunya.

En un esmorzar informatiu a primera hora d’avui a Barcelona, el conseller d’Obres Públiques i Política Territorial, Joaquim Nadal, ha explicat que si la Generalitat i l’Ajuntament no participen en la gestió i impuls de les obres de construcció del túnel pel centre de Barcelona per al pas del TGV “hi haurà molts dubtes sobre la seva construcció”. A parer de Xavier Trias, “els dubtes els augmenta el propi Nadal en posar en qüestió la qualitat de les obres executades directament pel Govern de l’Estat, i abona la proposta que defensem des de fa 3 anys dels del Grup Municipal de CiU, en el sentit que cal acordar una moratòria sobre el pas del TGV pel centre de la ciutat”. “A partir de les paraules del Conseller Nadal, es confirma que és una gran irresponsabilitat tirar endavant les obres tal i com estan previstes”, ha insistit el líder municipal de CiU.

A parer del Cap del Grup de CiU a Barcelona, “en aquests moments el conseller Nadal disposa d’informació que posa en qüestió la qualitat de les obres executades fins ara pel Govern de Rodríguez Zapatero; ell sap que els problemes que s’han produït en el tram de Bellvitge es poden reproduir a Barcelona i que no hi ha cap garantia que en l’inici de les obres del túnel a tocar de la Sagrada Família aquests problemes no es reprodueixin amb més gravetat”.

En un mateix sentit, pel dirigent nacionalista “és un contrasentit demanar ser-hi per controlar la qualitat de les obres realitzades, cosa que posa en qüestió la capacitat dels seus responsables, i no demanar el cessament immediat dels responsables del desastre”, en al•lusió a la negativa del PSC a reclamar la dimissió o cessament de la ministra Magdalena Álvarez.

“CiU dóna suport a la presència de la Generalitat i l’Ajuntament en el holding que gestioni les obres del TGV a Catalunya sempre i quan serveixi per replantejar el pas del TGV per Barcelona, serveixi per l’inici immediat de la construcció de l’estació de La Sagrera, serveixi per accelerar la connexió amb França, serveixi per millorar el servei de Rodalies, serveixi per assegurar la qualitat de les obres, i serveixi per minimitzar l’impacte sobre la vida quotidiana dels ciutadans; però no hi donarem suport si aquest ens serveix només per fer seguidisme, com fins ara, de les decisions equivocades preses pels responsables del ministeri de Foment”, ha conclòs Xavier Trias.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

Artur Mas: “Si el ministre de Foment fos Álvarez Cascos i no Magdalena Álvarez, el PSC demanaria la dimissió cada dia”

Considera que José Montilla quedarà en una posició “poc presentable” com a president de la Generalitat si es queda sol al Parlament de Catalunya



“Si el ministre de Foment fos Álvarez Cascos i no Magdalena Álvarez, el PSC en demanaria la dimissió cada dia”. És l’opinió del president de CiU, Artur Mas, en roda de premsa aquesta tarda per valorar els plantejaments de José Montilla expressats durant el dia d’avui a Madrid. El líder nacionalista ha reclamat al líder dels socialistes catalans que “tingui la honradesa” de dir que “no volen incomodar al PSOE” que és el partit “al qual es deuen” i considera la resta d’arguments pels quals no volen votar a favor del cessament de Magdalena Álvarez, “excuses de mal pagador”.

I és que en resposta a José Montilla, que aquest matí des de Madrid s’ha negat a demanar de govern a govern la petició de cessament de la ministra Álvarez, el president de CiU li ha proposat una sortida: “que ho faci com a partit”. “No són tant autònoms? No tenen tanta llibertat d’acció?”, s’ha preguntat. Si tots els partits ho reclamen menys el PSC i així es plasma en la votació prevista la setmana que ve al Parlament, Artur Mas considera que la posició del president de la Generalitat serà “poc presentable” perquè “ni els partits que el van votar per fer-lo president li donaran suport”. Això sí, el dirigent de CiU considera que el tripartit no es trencarà perquè “està fet a prova d’esvoranc” per “conservar les cadires”.

Artur Mas també li ha recriminat a José Montilla que viatgi a Madrid “per dedicar-se a criticar els altres” i no “d’ocupar-se de resoldre els problemes dels ciutadans de Catalunya” reunint-se, per exemple, amb Rodríguez Zapatero i amb la ministra Álvarez. El president de CiU també li ha recriminat que, una vegada més en una nova visita a Madrid, “no hagi reunit als 21 diputats socialistes catalans al Congrés per demanar-los que deixin de fer seguidisme del PSOE i donin alguna senyal que defensen el país per sobre del seu partit”.

La gestió gris del tripartit és “la pitjor pedagogia a la resta d’Espanya”

Per últim, Artur Mas ha replicat a José Montilla en relació a un possible allunyament de Catalunya respecte del projecte d’Espanya si l’Estat no dona resposta a les necessitats dels catalans. Artur Mas considera que “ara des d’Espanya no se’ns entén però tampoc se’ns respecta” i això és així, a criteri del líder de CiU, perquè “desgraciadament des de Catalunya fem en general les coses malament” i Montilla com a president “n’és el primer responsable”. El líder nacionalista interpreta que “la millor manera de vendre bé Catalunya és que el país es distingeixi per la seva capacitat de fer bé les coses inclús millor que els altres” i amb la “gestió grisa i mediocre actual us dic amb tota la pena del cor que es fa la pitjor pedagogia a la resta d’Espanya”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU retreu al Tripartit “l’opacitat” i “les males pràctiques” en la gestió del personal de l’Administració pública

Pifarré denuncia el “descontrol absolut en la contractació” que provoca que en el primer any del Tripartit II hagin augmentat en 2.761 els funcionaris de l’Administració

La diputada de Convergència i Unió, Pilar Pifarré, ha criticat durament la política del tripartit en matèria de funció pública la qual ha qualificat com a marcada per “una opacitat sense precedents” i “les males pràctiques amb incompliments constants de la normativa vigent”. Aquest “desgavell” en l’Administració pública, que existeix des de l’arribada del tripartit al Govern de la Generalitat, “repercuteix en el bon funcionament de l’Administració i en la prestació dels serveis als ciutadans”. Per aquesta raó, i en el transcurs de la Comissió d’Afers Institucionals, la diputada nacionalista ha defensat quatre propostes de resolució que intentaven “un funcionament just i de qualitat de l’Administració pública”. I és que les propostes de resolució demanaven, per exemple, “regularitzar l’accés als llocs de treball públic de responsabilitat, un dimensionament racional del nombre de funcionaris o que les característiques dels llocs de treball es fessin públiques”. Totes quatre iniciatives de CiU han estat rebutjades pel tripartit.

Així doncs, la primera proposta nacionalista feia referència a “la provisió dels llocs de treball de l’Administració Pública”. Actualment, es fa per concurs però el que està passant és que “no estan convocant els llocs de treball ni de comandament ni singulars ni de lliure designació quan la normativa diu que solament poden estar ocupats 6 mesos sense posar-se a concurs”. Passats aquests sis mesos s’hauria de rescindir el nomenament i tornar la persona al seu lloc d’origen però hores d’ara els períodes són molt superiors als sis mesos i no es convoca gairebé cap. Per Pilar Pifarré “l’excusa de les reestructuracions no és de cap manera justificable. Fa un any del segon tripartit i tres de l’anterior i en tot aquest temps gairebé no han convocat concursos i molts llocs en funcions venen de l’anterior tripartit”.

Tal com ha recordat la diputada nacionalista, “el fet que no s’establitzin les estructures dels Departaments ni els llocs de treball perjudica el bon funcionament dels mateixos. A més, les lleis estan per complir-les”. Segons Pifarré, “aquesta situació és del tot reprovable perquè beneficia a aquells que vostès han nomenat en funcions però perjudica a moltes altres persones a les que els impedeix promocionar-se professionalment”.

Sobredimensionament de l’Administració

La segona iniciativa nacionalista que ha rebutjat el tripartit demanava que “s’elabori un estudi de dimensionament dels recursos humans i de l’oferta pública d’ocupació”. Per Pifarré, “si es neguen (com han fet) introdueixen la sospita. Sembla que l’única cosa que els preocupi sigui reclutar personal de cada partit”. I és que des del 2004 les persones al servei de l’Administració no han parat de créixer i, per exemple, del 2006 al 2007 s’ha augmentat l’estructura administrativa dels Departaments en 2.761 llocs de treball. A més, aquest 2007 hi ha hagut un “descontrol absolut de contractació de personal” fins al punt que “el Conseller Castells s’ha vist obligat a adoptar mesures dràstiques de contenció de contractació de personal i l’execució de despeses”.

Incompliements constants de la normativa vigent

La tercera proposta de CiU, també rebutjada pel tripartit, feia incidència en els incompliments constants de la normativa vigent que obliga a publicar anualment al DOGC la relació de llocs de treball de personal funcionari laboral i eventual de la Generalitat de Catalunya. A més, cada tres mesos s’han de publicar a la pàgina web de la Generalitat totes les modificacions que es van produint en les condicions dels llocs de treball. “En aquests moments fa 20 mesos de la darrera publicació al DOGC i 18 mesos que no s’ha publicat res a internet”. Un fet que ha reconegut la diputada d’ERC, Patrícia Gomà. “Perquè no ho publiquem, perquè ho amaguen? Volen amagar la gran inflació de llocs o els seus nivells retributius?” s’ha preguntat Pifarré.

Finalment, la diputada nacionalista ha retret al tripartit “la interpretació restrictiva que està efectuant de l’Estatuto Básico del Empleado Público en aquells elements bàsics i mínims com els permisos per tenir cura dels fills”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CiU diu a Montilla que de res serveixen les paraules a Madrid si aquí no secunda la posició majoritària en contra de la Ministra

Oriol Pujol i Josep Maria Pelegrí recorden que per higiene democràtica cal que Magdalena Álvarez dimiteixi i tornen a reclamar indemnitzacions pels afectats del caos ferroviari



"En el Ple del proper dia 14 el PSC i el Govern té l'oportunitat de demostrar si lidera i és capaç de posar-se al capdavant de la gestió de la crisi o bé si les paraules de Montilla només se situen en la dinàmica de denúncia, sense defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya". Amb aquestes afirmacions el Portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Oriol Pujol s'ha referit al ple de la propera setmana en el qual el President de la Generalitat, José Montilla, haurà de comparèixer per "donar explicacions del desgavell a rodalies" i també a les declaracions que el cap de l'Executiu Català ha fet en el Forum Europa de Madrid.

En la roda de premsa que Pujol ha dut a terme aquest matí amb Josep Maria Pelegrí, el portaveu nacionalista ha mostrat "la satisfacció de CiU" perquè finalment el President Montilla comparegui davant del Parlament per donar comptes de la greu situació que es viu a Catalunya. Pujol creu que, davant els baròmetres que surten on es reflecteix que les infrastructures és el tema que més preocupa avui als ciutadans, "aquesta compareixença és més necessària" que mai. Però Pujol ha advertit als socialistes que la propera setmana "tindran una nova oportunitat que no poden perdre". "És l'última oportunitat" que tenen per demostrar que el Govern de la Generalitat pensa aportar solucions a la crisi perquè "fins ara, les han perdut totes com a partit i com a govern. No han estat a l'alçada".

Per ell, "el PSC corre el risc de quedar-se sòl" ja que "tots els altres grups" -sense excepció- han presentat propostes de resolució "demanant la dimissió de la Ministra". "No es pot menystenir això" ha dit Pujol tot i recordar que la dimissió de la ministra és necessària "per higiene democràtica i per apartar del seu càrrec persones que són incompetents". Ni tampoc es pot fer un discurs a Madrid i a Catalunya quedar al marge del que demana la majoria del Parlament.

Pujol i Pelegrí han posat una vegada més damunt la taula la necessitat de "compensar econòmicament" totes aquelles persones que pateixen cada dia del desgavell ferroviari. En aquest sentit, els dos portaveus han recordat que Convergència i Unió va presentar el passat 29 d'octubre dues propostes de resolució en aquesta línia. "Ja hi ha una responsabilitat assumida per part de Rodríguez Zapatero" i per això els dos dirigents han "instat al Govern perquè es posi al capdavant d'aquesta reclamació", reclamació "justa". "El Govern Català hauria d'abonar en primera instància aquestes indemnitzacions" i posteriorment "ADIF i RENFE" ho haurien d'abonar a les arques catalanes. Convergència i Unió creu que "aquestes indemnitzacions" s'han de regir "pel mateix esperit i per la mateixa justícia que van regir les indemnitzacions de l'apagada que es va patir a Barcelona el juliol passat".

Oriol Pujol ha demanat que aquesta iniciativa es vegi en el Ple el més aviat possible i que compti amb el suport de tots els grups parlamentaris.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

Mas fa balanç d’un any de les eleccions i crida a superar “l’esvoranc de país” per la “manca de lideratge i projecte”

Estrena el seu videobloc amb un video des de l’Estació de Sants on lamenta “la pèssima imatge” que dona Catalunya amb la crisi de Rodalies RENFE



Els esvorancs que repetidament estan apareixent durant els últims dies al servei de Rodalies RENFE poden equiparar-se a la situació política que viu Catalunya just quan fa un any de les darreres eleccions catalanes. Així ho creu Artur Mas que en el seu primer vídeo en el dia de l’estrena del seu nou videobloc ha fet una crida a superar “l’esvoranc de país” pel fet que “a Catalunya li falta lideratge i projecte, saber on volem anar i tenir les persones per poder-ho dur a terme” en una clara referència al president José Montilla.

A la web www.arturmas.cat es pot veure el nou vídeo publicat aquest matí en el que des de l’Estació de Sants de Rodalies RENFE, el president de CiU fa balanç de les conseqüències del primer any del tripartit 2 i reivindica que l’obra pública a Catalunya “es pot fer bé” i es lamenta que l’actual govern socialista “doni una sensació de país que no se’n surt en les coses més elementals”.

Per tot això, i coincidint en què fa exactament un any de les eleccions, l’1 de novembre del 2006, Artur Mas també expressa el seu compromís “d’oferir un bon projecte a la ciutadania catalana” i de “situar a Catalunya allà on els catalans es mereixen”. Tot això per lluitar contra una sensació generalitzada “fins i tot entre els votants del propi tripartit en el seu moment” que l’actual balanç polític a Catalunya “és d’una considerable decepció”.

Com a símbol emblemàtic que José Montilla no pot acreditar bona gestió després del seu primer any de president del govern tripartit, Artur Mas ha triat l’Estació de Sants de Barcelona, punt d’arribada del “bunyol immens” de les obres del Tren de Gran Velocitat i que avui encara pateixen “milers i milers i milers de persones”.

Contra “la sensació de fatalitat” amb l’obra pública



“D’obra pública a Catalunya durant molts anys se n’ha fet”, diu Mas, que tot i reconèixer que “potser no tota la que calia” assegura que “la sensació de fatalitat” que tenen molts ciutadans davant de les obres “no és veritat”. Per al president de CiU el problema és que “des del tripartit i des dels governs socialistes s’interfereix fins a ofegar pràcticament la iniciativa tècnica de molta gent de les empreses, tècnics i professionals”. I si a això hi afegeixes “les presses per inaugurar i tallar la cinta a qualsevol preu” s’acaba generant “una pèssima imatge de país”.

Per això, i recordant els talls de subministrament, el caos a l’aeroport, el caos de rodalies, regionals i FFGG, el líder de CiU fa una crida als catalans perquè a les properes eleccions “no en surtin premiats els responsables de tot això” i mostra la seva convicció que Convergència i Unió pugui acabar “oferint prou confiança a la gent” i confirmar que “hi ha coses que es poden fer molt diferents i molt millor”.

Continua llegint (+)

Redueix (-)

CIU demana que s’incrementi la inversió per a Catalunya en més de 1.500 MEUR i destinar 2.000 MEUR més per a despesa social

Duran demana també estimular l'economia productiva amb una reducció d'un 5% del IRPF i incrementar les deduccions per tal de millorar el poder adquisitiu de les famílies, reduir l'Impost de Societats, millorar les pensions de viduïtat i atorgar més recursos per a la Llei de Dependència.

El Grup Parlamentari Català ha presentat 550 esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2008, defensant un cop més els 3 motius que van dur a CIU a presentar una esmena a la totalitat per als comptes del Estat:

- Els Pressupostos no compleixen amb Catalunya, ja que no contenen les inversions fixades per l'Estatut (el 55% de les esmenes presentades van en aquesta direcció)
- Els Pressupostos no compleixen amb els ciutadans des d'un punt de vista de les polítiques socials i
- Els Pressupostos no compleixen amb les necessitats de l'economia, per tal de garantir el seu creixement.

INVERSIONS PER A CATALUNYA

- Els PGE reconeixen que fa falta imputar 722 MEUR adicionals per a Catalunya derivats d'una mala comptabilitat dels mateixos, en una mostra de la poca voluntat inversora del govern Zapatero. CIU tem que això porti a la improvització, és a dir, a l'adopció de moltes esmenes per tal d'incrementar la xifra d'inversió però que després el govern (atès que no es corresponen a projectes 'en cartera' del executiu) no farà complir.
- Cal afegir a més, 826 MEUR que no van quedar reflectits en els PGE del 2007, sumant així el dèficit de 1.500 MEUR que CIU reclama en les seves esmenes.

POLÍTIQUES SOCIALS

- Manquen recursos per a l'aplicació de la Llei de Dependència, destinant 200MEUR del superàvit del 2007 a aquest fi.
- Així mateix, CIU proposa dotar de 300 MEUR adicionals a aquelles Comunitats Autònomes amb més costos per al finançament del sistema i dels serveis socials.

Pensions.- (1) Millorar les pensions de viduïtat, elevant el càlcul del 52 al 70%, (2) Incrementar en un 5% les pensions mínimes més baixes corresponents al SOVI i a les no contributives i (3) pujar un 10% les pensions mínimes corresponents a persones que viuen soles i els ingressos de les quals depenen en un 90% d'aquesta pensió.

Educació.- Corregir els mòduls de l'educació secundària concertada, en consonància amb allò que estableix la Llei Orgànica d'Educació (LOE).

Immigració.- (1) Corregir el sistema de finançament per tal de poder atendre les despeses necessàries dels serveis socials vinculats a la immigració, amb 90 MEUR per al fons destinat a la immigració.

Escoles bressol.- CIU sol·licita la creació d'un fons per a la creació de noves escoles bressol dotat amb 200 MEUR, des dels 8 MEUR actuals.

Discapacitats.- Creació d'un fons estatal per a la promocció de l'accessibilitat, dotat amb 10 MEUR.

Habitatge.- Transferència dels recursos destinat a polítiques d'habitatge a les Comunitats Autònomes (740 MEUR).

Llengua i Cultura.- CIU proposa la dotació de diferents fons per a l'educació del català i la resta de llengües co-oficials de l'Estat.

IMPULS A LA ECONOMIA PRODUCTIVA

IRPF.- Reducció les tarifes del impost en un 5% per a les rentes del treball i les pensions i incrementar un 5% les deduccions per fills i activitat laboral per tal de millorar el poder adquisitiu de les famílies.

Impost sobre societats.- (1) Reduir el tipus impositiu de les microempreses (menys de 2 MEUR de facturació) al 20%. (2) Aplicar el 25% per a totes les PYMES (facturació inferior a 40 MEUR), des dels 120.000 EUR actuals.

Autonòms.- Dotar de contingut al Estatut del Treballador Autònom, en la línia de (1) regular la pluriactivitat, (2) incrementar la capitalització del atur per a qui s'estableixi com a autònom i (3) reduir les cotitzacions per als artesans i venedors ambulants.

ALTRES ESMENES.Finançament de la Carta Municipal de Barcelona, amb 70 MEUR

Continua llegint (+)

Redueix (-)