Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Habitatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Habitatge. Mostrar tots els missatges

Oriol Pujol creu que el lloguer forçós no s’aplicarà a la pràctica i posposarà la valoració final de les esmenes presentades pel Govern fins dilluns.



El portaveu del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha denunciat “la falta de negociació dels articles de la llei de l’habitatge per part del tripartit”. Pujol ha lamentat que els grups que donen suport “hagin perdut l’oportunitat d’incorporar a altres forces al pacte quan moltes de les mesures que havia proposat CiU configuren el cos del pacte”. I és que tal com ha explicat, “mitjançant la complexitat de les esmenes presentades s’intenta mantenir el lloguer forçós a la llei”. Com a conseqüència d’aquesta complexitat i del retard en el lliurament de les esmenes per part del tripartit, CiU ha anunciat que posposarà la seva valoració final fins dilluns. Per Pujol, aquesta dilació demostra que “no hi ha voluntat per part del Govern d’arribar a un acord”.

El portaveu de la federació nacionalista al Parlament ha explicat que el fet de mantenir el lloguer forçós a la llei suposa “una mesura ideològica que atempta contra els drets constitucionals i no resol el problema de l’habitatge”. A més, ha afegit que “aquesta mesura no tindrà una aplicació pràctica”.

Continua llegint (+)

Oriol Pujol i Carles Sala afirmen que el dictamen sobre la inconstitucionalitat de l’article 42.6 és inequívoc i posen com a condició per a sumar-se al pacte la seva supressió



El portaveu del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha mostrat la seva “satisfacció pel dictamen del Consell Consultiu que inequívocament ens dona la raó sobre la inconstitucionalitat de l’article 42.6”. I és que tal com ha llegit durant la roda de premsa que ha dut a terme juntament amb el diputat Carles Sala, el dictamen del Consultiu diu, literalment: “L’article 42, apartat 6, del Projecte de llei del dret a l’habitatge a Catalunya és inconstitucional”. “Després poden buscar lectures esbiaixades per continuar amb la seva tossuderia però el dictamen és inequívoc” ha afirmat Oriol Pujol. Per això, el portaveu de CiU al Parlament ha demanat al Conseller Baltasar que “compleixi la seva paraula i lideri la supressió de l’article 42.6 sobre el lloguer forçós. Aquesta és la condició de CiU per adherir-se a un pacte pel que hem treballat molt i al que hem fet grans aportacions”. Cal recordar que el Conseller, en una entrevista a Catalunya Ràdio el passat 8 d’octubre, va afirmar que el Govern s’adaptaria al dictamen del Consultiu i que es retiraria el lloguer forçós si es dictaminava que aquest punt de la llei era inconstitucional.

Oriol Pujol ha afirmat que amb aquest article “es dibuixava una mala forma de fer política”. La federació nacionalista sempre ha estat partidària de posar al mercat més pisos de lloguer “però no mitjançant mesures punitives com l’expropiació sinó incentivant als propietaris”. En aquest sentit, ha lamentat que el tripartit “hagi perdut dos mesos i que sigui el Consultiu qui hagi de resoldre allò que el president Montilla i el PSC no es van atrevir a afrontar per evitar les discrepàncies internes”.

Continua llegint (+)

Convergència i Unió destaca que se sent seu el Pacte perquè hi ha fet moltes aportacions i destaca que si el lloguer forçós decau, se sumarà a un acord que incorpora importants millores gràcies a les aportacions de la federació nacionalista.

Aquestes mesures són, entre altres:

  1. Mesures per ajudar les famílies que no puguin pagar la hipoteca i que tinguin el risc de quedar-se sense sostre.
  2. Ajuts per a la compra d’un pis (convenis de copropietat).
  3. Ajuts al lloguer de fins al 50% per als joves menors de 35 anys.
  4. Ampliació fins a 5 anys de la pòlissa multirisc gratuïta.
  5. Reforçament de les figures contra l’assetjament immobiliari.
  6. Inclusió de les famílies nombroses com a col·lectiu amb perills d’exclusió.
  7. Propostes de mesures fiscals per afavorir la sortida al mercat de lloguer dels pisos buits.
  8. Mesures de control, participació i transparència.
  9. Que consti la necessitat d’utilitzar sòl de l’Estat per fer habitatge de protecció oficial per a lloguer.
  10. Introducció de la mobilitat laboral i els canvis en les situacions familiars com a elements a tenir en compte a l’hora d’atorgar habitatges de protecció.
No obstant això, CIU considera que l'expropiació de pisos és un obstacle insalvable per al acord, ja que:
  1. Model: perquè confon el dret de propietat amb el dret a l’habitatge. De la mateixa forma que el dret al treball no comporta la confiscació de les empreses que no generen nous llocs de treball, el contingut social del dret de propietat no té perquè conduir a la declaració d’utilitat pública d’un habitatge i la seva expropiació per raó de l’ús o no ús que se’n faci.
  2. Nul·la incidència en el mercat: perquè el volum d’habitatges buits amb lloguer forçós serà mínima en relació a la demanda d’habitatge existent.
  3. Difícil identificació: perquè l’ocupació i desocupació d’un habitatge pot ser especialment dinàmica, dificultant una identificació eficaç que es perllongui en el temps i no sigui molt fàcil evitar.
  4. Arbitrarietat: perquè no es poden objectivar els casos concrets en què s’aplica aquesta mesura. D’aquesta manera, pot produir-se una discriminació d’altres que estan en la mateixa teòrica situació i no estan afectats.
  5. Manca de credibilitat de la mesura: perquè ara ja existeix la possibilitat per exemple d’expropiar i exercir drets de retracte sobre habitatges de protecció oficial i no es fa.
  6. Un altre exemple de manca de credibilitat: per què hem de pensar que es destinaran recursos i esforços públics a aquesta mesura quan molts Ajuntaments fan el contrari amb la venda en subhasta del sòl del que ja disposen.
  7. Primer l’Administració: la mesura exigeix al ciutadà complir amb un suposat deure de posar el seu habitatge al mercat de lloguer com a una mesura per incentivar el mercat de l’habitatge, mentre que l’Administració encara no ha posat en marxa les seves pròpies mesures per incentivar-lo. Seria com a mínim lògic esperar que l’Administració complís amb els seus deures per exigir el compliment al ciutadà.

Continua llegint (+)