Primera setmana de campanya: percepcions

Ha transcorregut la primera setmana de campanya a les eleccions al Congrés i Senat i del primer que t’adones és que, tal i com ja he dit en alguna ocasió, aquesta campanya sembla de dos: PSOE o PP, Zapatero o Rajoy.

Però és que els influents i mediàtics l’estan transformant en un procés volgudament excloent; només n’hi poden haver dos, només n’hi caben dos. Alguns són perfectament conscients d’aquesta estratègia, que anul•la completament Catalunya, i altres potser no en són tant. El cert és que tots els mitjans de comunicació, amb comptadíssimes excepcions, segueixen aquest joc, i també n’incloc els mitjans públics “nacionals”. Què podem, doncs, demanar als ciutadans bombardejats per ràdios, televisions i diaris i empatxats pels famós debat-1 i amenaçats pel debat-2 ?. Alguns ho justifiquen dient que és que el president del govern espanyol o serà Zapatero o serà Rajoy, però, no diem constantment que el nostre sistema electoral és parlamentari i que això pot donar molt més joc que el de la simplicitat amb què es presenta aquest binomi partidista i personal ?. Si el sistema electoral d’Espanya – que pel que veig no s’entén igual per a Catalunya – ha de ser presidencial, potser que es canviï la llei electoral, però atenció, que es canviï per a tothom.
I no és que sigui defensora que el govern espanyol hagi de reproduir la gestació de l’actual govern de Catalunya, fet que possibilita el vigent sistema parlamentari. En primer lloc perquè, avui, això és impensable para el Gobierno de España, però en segon lloc, i més important, perquè tinc el convenciment que és una de les causes - no l’única - més importants del divorci entre ciutadans i polítics.
Entre el blanc i el negre hi ha tota una gama de grisos que amplia possibilitats. I què això sigui així, a pesar del bombardeig que comentava, en som responsables nosaltres votant en clau catalana el proper 9 de març.
Pensem en els possible resultats i ... no ens queixem després.