Eleccions presidencials a França i participació ciutadana

No és el meu objectiu comentar el resultat dels diferents candidats a la primera volta de les eleccions presidencials franceses. De moment sabem que passen a la segona volta Sarkozy i Royal i ja veurem els resultats que obtenen ambdós candidats el proper 6 de maig.

El que sí vull fer és una reflexió més general sobre com s'han viscut la precampanya i la campanya electoral per part dels mitjans de comunicació i de la ciutadania francesa i, molt especialment, sobre la participació electoral. He seguit amb interès l'evolució de tot el procés, que vaig contrastar amb l'estada recent d'uns dies a França a on curiosament em va fer la sensació que tornava a viure les eleccions al Parlament de Catalunya: articles d'opinió aferrissadament a favor o en contra dels diferents candidats, cròniques de la campanya que en molts casos traspuaven escepticisme sobre les diferents opcions polítiques, una certa valoració negativa del transcurs de la mateixa i en alguns casos cert menyspreu a tot el procés. Però especialment em van cridar l'atenció per la similitud amb el nostre país, les interpretacions que feien els mitjans de comunicació (premsa i televisió) d'allò que opinaven alguns ciutadans i que elevaven a categoria general "els ciutadans estan decebuts perquè consideren que els polítics no connecten amb la realitat i es perden en qüestions identitàries", "els candidats s'empleen més en la confrontació que en la presentació de propostes", "els polítics únicament volen aconseguir el poder", "els interessos dels partits estan per sobre dels interessos dels ciutadans" i podria seguir... En tot cas, la conclusió generalitzada era la "desafecció galopant a la política per la percepció de la seva inutilitat", "l'important percentage d'indecisos" i "la previsió d'una gran abstenció". Sincerament, creia que enlloc de França estava a Catalunya.

Avui, 22 d'abril, amb què ens hem trobat? doncs amb un 84,75% de participació. I això ens hauria de fer reflexionar perquè els francesos, amb els seus defectes i amb les seves virtuts, han considerat que s'havien de mobilitzar i fer sentir la seva veu perquè s'hi podien jugar alguna cosa important, potser sense saber ben bé què, però tenien l'ocasió de "controlar" el resultat amb la seva opció activa: el vot. Segurament ha passat pel cap de molts que tot i no satisfer-los prou els candidats ni les seves opcions, si no participen no controlen, i si no controlen els resultats seran irreversibles perquè algú o altre detentarà el poder polític i prendrà decisions que afectaran tothom - a ells també- . Més encara, no ha calgut que la seva mobilització fos causa de cap esdeveniment greu. Tota una lliçó.