Estiu 2007: crònica d’un altre estiu desgraciat

Comença a ser massa habitual que en iniciar les vacances d'estiu en passi una de grossa. Sembla que les circumstàncies posen el país al límit i el país sigui incapaç de donar resposta. Confio en què la gent no s'hi acabi acostumant i espero que la llibertat d'expressió - no la formal que ja existeix, sinó la real sense temor ni por a ser significat - acabi prevalent. Confio en què el coratge de la ciutadania faci arribar la seva valoració i opinió de forma valent, constructiva i sense demagògia.

Siguem clars, a Catalunya ja fa temps que les coses no funcionen bé, sigui perquè no es fan bé, perquè no hi ha prou empenta ni direcció o perquè els seus dirigents són subtilment però fonamentalment subsidiaris d'un altre govern i totalment dependents d'un partit que governa a tot arreu. Un partit que ho governa i ho controla tot cau en la temptació de l'"anar fent" i d'autojustificar els seus errors de manera permanent.

Després de l'apagada d'aquest estiu hem pogut constatar, a partir de les compareixences dels consellers Castells i Saura, que no sabem què ha passat, que no sabem qui n'és responsable, de què i en quina mesura. Hem pogut observar també que els governs, tot i ser "amics", es contradiuen en les seves explicacions malgrat els esforços ridículs i inútils del conseller Saura per demostrar que "no aprecia contradicció en les manifestacions contradictòries d'ambdós governs".

I tal és la sensació de submissió que molts esperaven què diria i què concediria el president del govern, Rodríguez Zapatero, en el seu aterratge exprés a Catalunya. Però com ja devia anar avisat de la pèrdua de credibilitat en les seves promeses, n'ha anunciat més aviat poques: avançament de 500 MEUR dels 800 previstos el 2010 per a l'aeroport de Barcelona, encàrrec d'un informe a la Comissió nacional d'Energia per prendre decisions en conseqüència, informe que esperem ad calendes gregues perquè la Comissió ha començat per demanar saber com estan organitzades les instal·lacions elèctriques a Barcelona (!), 60 MEUR per liberalitzar peatges, i la creació d'una Unitat de Seguiment de les inversions previstes a Catalunya que dependrà de l'Oficina Econòmica del president.

Impressionant tot plegat i demostració de gran confiança en el Govern de Catalunya!. Cap reconeixement del dèficit d'infraestructures, cap referència al desenvolupament de la disposició addicional tercera de l'Estatut sobre inversions en infraestructures. L'única cosa que ha dit, dient que no ho volia dir, és que el problema bé de la manca d'inversions d'altres governs i que en aquests darrers anys se n'està fent molta però, atenció, no fem trampa: moltes d'aquestes inversions ja s'havien programat o iniciat amb altres executius, en els darrers anys les magnituds de necessitats i població han variat molt a Catalunya i, en qualsevol cas, l'import de les actuals inversions no s'ajusta al previst a l'Estatut d'Autonomia.

Finalment i per definir l'actuació en l'afer d'aquest estiu, únicament em vénen al cap els següents termes "incompetència", "decepció" i "cinisme recurrent".