Els nostres governants potser ni s'ho plantegen però haurien de fer una reflexió que anés més enllà de mirar de sortir el més ben parats possible i de repartir responsabilitats a tort i a dret, a excepció d'ells mateixos, és clar. Els nostres governants haurien d'assumir aviat que tenen una gran responsabilitat en la seva actuació i que aquesta actuació ha de ser essencialment proactiva enlloc de sistemàticament reactiva.
Alguns dels qui tenen les màximes responsabilitats de govern -al de Catalunya i al govern central- se n'haurien de fer el càrrec: els catalans estan indignats i se senten impotents perquè plou sobre mullat. L'enfonsament del tunel de maniobres del Carmel amb les gravíssimes conseqüències per a molts ciutadans, el monumental col·lapse, ara fa tot just un any, a l'aeroport de Barcelona, les avaries un dia sí i l'altre també dels trens de rodalies i dels regionals de Renfe, l'enfonsament del carrer París al barri de l'Eixample, l'anunci que el TAV no arribarà a la frontera fins el 2012, la caiguda d'un cable d'alta tensió que deixa milers i milers de persones sense subministrament elèctric durant gairebé tres dies, són alguns dels fets que han acabat per interioritzar un sentiment doble: el de malestar congènit, expressat en escrits diversos als mitjans i en cassolades de protesta, i el de resignació col·lectiva i egoïsme individual que va des del "qui dia passa anys empeny" al de "sort que no m'ha tocat a mi". Aquest doble sentiment va rebaixant mica a mica l'autoestima i la moral col·lectiva, imprescindibles per una societat forta, segura i que aspira a ser de les millors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada