Hem acabat el primer període de sessions de la vuitena legislatura - per a mi la primera - i he de reconèixer que ha estat una experiència molt interessant. Hi ha un risc, però, que crec que tot diputat i diputada ha d'evitar i és que quedi excessivament immers en una dinàmica interna i tancada en el si del mateix Parlament perquè això pot comportar allunyar-se dels ciutadans, justament els interessos dels quals tots els diputats i diputades hem de defensar. Per a CIU la defensa d'aquests interessos és doble: la de les persones, individualment parlant, i la de Catalunya, des d'un punt de vista col·lectiu; si aconseguim això crec que fem una bona feina.

Com en tot a la vida cadascú es planteja la feina de manera diferent, jo me la plantejo com a exigència de servei al país, a la gent i també al partit perquè visc i comparteixo dia a dia la seva finalitat, que és justament aquesta voluntat de servei a Catalunya i a tots els catalans. En aquest sentit, no m'importa que m'arrenglerin, en tant que diputada, defensora dels interessos de partit. El problema esdevé quan els interessos del partit es basen, gairebé exclusivament, a aconseguir les màximes quotes de poder i a diluir la nostra identitat i les nostres aspiracions per a determinats objectius.

Crec, no obstant, que es fa un judici sever i injust quan els ciutadans, més o menys influenciats pel corrent actual, i els mitjans de comunicació decideixen que tots som iguals i que el que menys ens interessa és l'opinió pública i la dels electors, que situem per darrera dels interessos dels líders del partit o del mateix partit. Això és el que es reflecteix a l'informe que el CEO ha elaborat sobre la imatge del Parlament de Catalunya. Aquest informe també aporta una dada sobre la qual hauríem de pensar-hi tots, polítics i ciutadans: majoritàriament la política importa poc o gens a aquests darrers. Per a mi això és un greu error perquè la política democràtica interactua i és determinant, no sols en el dia a dia sinó també en el futur d'un país i d'un poble, i l'absència d'aquesta política i de la seva participació democràtica abonen posicions extremes que ningú no desitja o sobre les quals, de vegades, ja no s'hi és a temps d'influir.

Insisteixo, doncs, en una reflexió necessària, i començo primer pels polítics, pels seus valors, per les seves formes i per la manera de fer, i continuo també pels ciutadans, per la seva manera d'actuar i actitud davant la feina, la col·lectivitat i el mateix país, i acabo pels mitjans de comunicació la tasca dels quals és imprescindible a tots nivells però que, per això mateix, tenen una gran responsabilitat en la manera de fer-la.

Bé, fins a l'inici del proper període de sessions, bones i merescudes vacances a tothom!.