Avui s’ha produït un fet insòlit d’aquells que no recordo en l’etapa democràtica del nostre país: el control del govern per part dels grups parlamentaris, consistent a fer preguntes al president de la Generalitat i als membres del Govern, ha estat alterat per Esquerra Republicana, partit polític que va fer possible el nomenament de José Montilla com a president de la Generalitat.
El senyor Ridao, com a portaveu d’Esquerra, ha destinat els 2,5 minuts de temps que disposa per preguntar al president de la Generalitat a desqualificar l’actuació del cap de l’oposició, Artur Mas, amb tota mena d’afirmacions, opinions i valoracions pròpies d’un argumentari polític absolutament primitiu, que hagués pogut entendre més del partit al qual partany el president que no pas del partit independentista, catalanista i d’esquerres al qual diu pertànyer. Mai cap partit que ha donat suport de manera continuada o puntual al president Pujol o al President Maragall havia fet el paper que ha fet avui Esquerra acusant el president de CiU, Artur Mas, de gairebé tots els mals que afecten la decebuda, cansada i desafecta política catalana. Ridao ha fet el ridícul més estrepitós malgrat que es creu la persona més intel•ligent, hàbil i preparada del nostre país. El problema rau en què Ridao té dos greus problemes que s’anomenen egolatria, és a dir, adoració excessva de si mateix, i complexe de superioritat, que implica el convenciment personal que és el ser més superior del seu entorn. Puc entendre el nerviosisme pel resultat que obtingui a les properes eleccions del 9 de març: s’hi juga el manteniment del grup parlamentari i el seu resultat personal en comparació a d’altres companys de partit i rivals… Però en política no entendré mai la manca de sentit del ridícul, el desequilibri o la immaduresa. I ell n’és una mostra palmària.
Lamento la pèrdua de papers del president del Parlament, Ernest Benach, que havia d’haver tallat d’arrel l’espectacle succeït, instant Ridao a preguntar al president de la Generalitat que és el que corresponia. Per això i per pimera vegada, tot el grup parlamentari de CiU ha demant l’empara i la garantia al president del Parlament de Catalunya per tal d’evitar que aquest fet es torni a produir. I per últim, lamento profundament la mostra de vassallatge que Ridao, en nom d’Esquerra, ha fet als PSC; és possible que ja s’estigui entrenant per anar a Madrid.
Artur Mas, dignament, i fora de la pràctica habitual, ha comparegut al faristol no per preguntar sinó per deixar clares les seves intencions i el seu pensament. Escolteu-lo.
El senyor Ridao, com a portaveu d’Esquerra, ha destinat els 2,5 minuts de temps que disposa per preguntar al president de la Generalitat a desqualificar l’actuació del cap de l’oposició, Artur Mas, amb tota mena d’afirmacions, opinions i valoracions pròpies d’un argumentari polític absolutament primitiu, que hagués pogut entendre més del partit al qual partany el president que no pas del partit independentista, catalanista i d’esquerres al qual diu pertànyer. Mai cap partit que ha donat suport de manera continuada o puntual al president Pujol o al President Maragall havia fet el paper que ha fet avui Esquerra acusant el president de CiU, Artur Mas, de gairebé tots els mals que afecten la decebuda, cansada i desafecta política catalana. Ridao ha fet el ridícul més estrepitós malgrat que es creu la persona més intel•ligent, hàbil i preparada del nostre país. El problema rau en què Ridao té dos greus problemes que s’anomenen egolatria, és a dir, adoració excessva de si mateix, i complexe de superioritat, que implica el convenciment personal que és el ser més superior del seu entorn. Puc entendre el nerviosisme pel resultat que obtingui a les properes eleccions del 9 de març: s’hi juga el manteniment del grup parlamentari i el seu resultat personal en comparació a d’altres companys de partit i rivals… Però en política no entendré mai la manca de sentit del ridícul, el desequilibri o la immaduresa. I ell n’és una mostra palmària.
Lamento la pèrdua de papers del president del Parlament, Ernest Benach, que havia d’haver tallat d’arrel l’espectacle succeït, instant Ridao a preguntar al president de la Generalitat que és el que corresponia. Per això i per pimera vegada, tot el grup parlamentari de CiU ha demant l’empara i la garantia al president del Parlament de Catalunya per tal d’evitar que aquest fet es torni a produir. I per últim, lamento profundament la mostra de vassallatge que Ridao, en nom d’Esquerra, ha fet als PSC; és possible que ja s’estigui entrenant per anar a Madrid.
Artur Mas, dignament, i fora de la pràctica habitual, ha comparegut al faristol no per preguntar sinó per deixar clares les seves intencions i el seu pensament. Escolteu-lo.
1 comentaris:
Hola:
Molt malament el que ha fet ERC, pur electoralisme , propi d´aquest partit inmadur.
Publica un comentari a l'entrada