Intoxicació i hipocresia: veto als pressupostos generals de l’Estat

Convergència i Unió ha presentat una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat al Congrés perquè considera, entre d’altres coses, que envaeixen les competències de l’Estatut i no incorporen suficient inversió en àmbits com, per exemple, el d’infraestructures en rodalies. Coalició Canària, Partit Popular, EA i Esquerra Republicana també presenten la corresponent esmena al Congrés.

Quan els Pressupostos Generals de l’Estat passen al Senat PP, CC i ERC recolzen el veto presentat per CIU, concretament, al Ministeri d’Habitatge que dirigeix la inefable ministra Chacon per la invasió competencial de les mesures “estrella” que proposa sobre habitatge i que va ser reconeguda pel mateix govern de la Generalitat.

En el tàmit d’esmenes al Senat, el vicepresident Solbes es nega a fer cap negociació sobre les diferents esmenes dels grups polítics, la qual cosa origina la presentació del veto per part de CIU, que torna a ser recolzat per les esmentades forces polítiques. D’aquí es dedueix o bé la manca de voluntat negociadora de Solbes o bé la debilitat política del seu govern ja que no és capaç d’aconseguir consensos ni amb Esquerra Republicana ni amb Izquierda Unida, socis preferents.

CIU és una força política que no està al govern de Catalunya a diferència d’Esquerra Republicana i ICV-EA:

• Com és possible que per part del ministre Solbes i, sobretot, del conseller Castells i la ministra Chacon responsabilitzin CIU de ser la culpable que Catalunya deixi de rebre “més diners que mai” en inversions, quan saben que en el retorn al Congrés aconseguiran aprovar els pressupostos, almenys, amb la mateixa majoria amb la qual van aprovar-los inicialment?.


• Per què CIU té més responsabilitat que Esquerra, que forma part del govern de la Generalitat, quan el PSC mai va aprovar els pressupostos dels governs de CIU quan era a l’oposició?.


• Per què el PSC no exigeix al govern espanyol que compleixi l’Estatut –llei orgànica- en matèria d’inversions i vincula la seva despesa únicament a l’aprovació dels pressupostos?.


• Per què el PSC no defensa les competències que l’Estatut atorga a Catalunya i és còmplice de la seva invasió acceptant lleis com les de la dependència, ajuts per a fills o per a l’habitatge, en lloc de demanar els diners per fer polítiques pròpies?.


• Per què arrengleren CIU amb el PP quan ERC ha fet el mateix?.


• Per què CIU ha de salvar els mobles al PSC-PSOE després del tracte rebut en tot ordre i dels pactes electorals realitzats posteriors a les eleccions al Parlament de Catalunya?.

Senyor Castells i senyora Chacón: dir que Catalunya no rebrà diners per culpa de CIU és pura intoxicació informativa als ciutadans, un menyspreu a les regles del joc de la democràcia, tot i que vostès sí s’apliquen, i una actuació demagògica i hipòcrita amb finalitats exclusivament partidistes i, a ser possible, destructives. És el seu estil, un mal estil.