Tot un país surt al carrer excepte el seu President

dilluns, 3 de desembre del 2007 |

“HI érem molts, tan sa val la xifra concreta, però un cop més, quan es tracta de qüestions que afecten profundament els drets, la dignitat i les aspiracions dels catalans, no hi eren ni el president de Catalunya ni l’alcalde de Barcelona”



Gent jove, gent gran i de mitjana edat, criatures, nens i nenes amb cotxets o sobre les espatlles dels seus pares o mares. I de tot arreu. Tota aquesta gent va sortir al carrer dissabte a la tarda, passant d’anar a fer compres nadalenques. Ningú no va fer excessos ni cridòries agressives, (llevat d’alguns d’ICV, ben pocs per cert, que es van confondre de lloc, de moment i d’oportunitat). L’important era el que més se sentia dir: “ja n’hi ha prou i potser, a partir d’ara, serà l’única cosa que s’entendrà en aquest país”.

Avui hi ha un munt d’enquestes que pregunten si creiem que la manifestació de dissabte servirà o no per res. Jo no crec que hagi estat endebades. Més tard o d’hora els governs de l’Ajuntament, Generalitat i central – per cert, majoritàriament del mateix partit polític – ens han d’escoltar si no volen perdre del tot la credibilitat ciutadana. Les coses han de canviar profundament, els partits i els seus discursos també, perquè qui ha canviat essencialment és la societat. La gent vol viure amb bons serveis, amb referents civils i polítics sòlids i propers, amb il•lusió i, sobretot, amb orgull i dignitat.

No cal que digui que considero, novament, un greu error polític la posició i els arguments del PSC; Imagino que esperaven que la manifestació es convertiria en un clam contra ells mateixos i, sobretot, contra el partit estatal al qual es deuen.