Cada cop és més clar que l’autèntic contingut de la campanya electoral que el PSC farà a Catalunya per a les properes eleccións al Congrés i al Senat serà “vostè decideix: Rajoy o Zapatero”.Curiosament, aquesta campanya ja va bé a Rajoy perquè qui no vulgui ZP teòricament el pot votar a ell. Però cal adonar-se’n que una campanya feta perquè votin els catalans ignorarà qualsevol altra opció que no sigui un dels partits polítics d’àmbit estatal. Per tant, el Partit Socialista de Catalunya aposta, sense embuts i amb una finalitat molt clara, per la bipolarització espanyola i ens ve a dir que el Congrés i el Senat només són cosa de dos: Rajoy o Zapatero, o el que és el mateix, PP o PSOE. La campanya és hàbil per part del PSC perquè introdueix la por a un PP que ha basat la seva oposició en la desqualificació constant de Catalunya. Ara bé, és decebedor que els dos únics partits polítics d’àmbit estatal no siguin capaços, respectivament, d’oferir als electors alguna cosa més que el menyspreu absolut i l’agressió quan ha calgut, o la deslleialtat amb les institucions i amb el país, les actituds covardes, i el menysteniment expressat amb brometes com les de ZP sobre “cercanias” o les de la ministra de Foment demanant als catalans que li hem de fer un monument o que ens hem de prendre les coses amb humor i paciència. I si els qui diuen que han fet molt per Catalunya tenen com a finalitat única persuadir-nos que si no votem el seu candidat ve el papu, l’argument és d’una consistència aclaparadora. És la política sense talla, amb continguts d’una Catalunya regió i amb les promeses que prèviament han criticat a d’altres.
Només espero que els ciutadans de Catalunya reaccionem i fem sentir en aquestes eleccions la nostra veu i presència, perquè mentre alguns prenguin decisions per nosaltres i ens facin servir de pim pam pum, anirem cada vegada a pitjor.












1 comentaris:
Malauradament Pilar, aquesta dualitat que planteges és constant, dia a dia i elecció rere elecció pel que fa a la política de l'Estat.
No és nou i com bé dius, al març tornarem a reviure una dualitat que alimenta l'odi cap a Catalunya i cap a tot el que soni a català. Uns amb talante, altres sense, però al cap i a la fi, tot seguirà igual.
Per quan la tercera Espanya que defensa Duran?
Publica un comentari a l'entrada