El tripartit no ha acceptat les esmenes de CiU per tal que el Parlament fos qui només tot el Consell de Direcció i qui exercís l’acció de control del Memorial Democràtic
CiU ha aconseguit introduir al projecte de Llei del Memorial Democràtic (que no es tracta d’una llei de recuperació històrica, sinó que crea una institució) un seguit d’aportacions que han corregit de manera dràstica el projecte inicial. Dit d’una altra manera, CiU ha aconseguit donar al projecte una visió més àmplia i menys esbiaixada de la que pretenia introduir el tripartit. CiU vol evitar que es pugui fer un ús sectari i partidista d’una institució com aquesta.
La Llei del Memorial Democràtic, que s’ha debatut avui al Parlament de Catalunya, era
inicialment una iniciativa plena de paranys i riscos:
1. El risc d’imposar visions que podrien semblar-nos dirigistes o intervencionistes, més pròpies dels temps dels totalitarismes del segle XX, que del triomf del subjecte, propi del segle XXI. No s’escapa a ningú que qui gestiona memòria, intenta construir relat, intenta donar sentit, servint sempre els interessos del present. Des del punt de vista del pensament liberal, genera certa desconfiança que hi hagi un govern que es disposi a dir-nos què ha de ser digne de record.
2. El risc de donar una visió anacrònica o potser empobridora davant la complexitat
dels fets de la Guerra Civil. Els historiadors procuren no fer mai de jutges, els governs també haurien de procurar-ho.
3. El risc de reproduir els tòpics de sempre. Plantejar la transició com un pacte de silenci, pacte d’amnèsia col·lectiva, pacte per la desmemòria, etc; parlar de desmemòria; afirmar que l’Administració no ha fet feina fins ara. Per desmentir això, només cal recordar la creació del Centre d’Història Contemporània, la política sistemàtica de recuperació d’arxius,de suport a l’elaboració de tesis i tesines, o les accions del darrer govern Pujol indemnitzant econòmicament les víctimes de la guerra. Molts parlen d’oblit quan el que segurament haurien de parlar és simplement d’ignorància o de desconeixement. Sembla, de vegades, que abans d’engegar una cosa, si no l’has fet tu mateix, aquesta cosa no hagi existit.
4. Finalment, el risc que fruit de les objeccions fetes a aquesta llei, algú pogués dubtar que Convergència i Unió condemna, sense cap mena de matís, la dictadura
franquista. Només pel fet d’exigir rigor, finesa intel·lectual a l’hora de recuperar la memòria del passat, a l’hora de recordar que existeixen tantes memòries versemblants com individus hi ha al món.
Durant el treball en ponència del projecte de llei del Memorial Democràtic, CiU ha buscat quatre objectius:
1. Ampliar el concepte de víctimes. És evident que calia reconèixer explícitament el
sofriment de les víctimes de la dictadura, però també calia ser sensible a una visió més ponderada, més equilibrada, més real, sobre les veritables víctimes de la Guerra
Civil. Calia reconèixer el patiment a la reraguarda durant la Guerra Civil, els morts d’un i altre bàndol, els centenars de milers d’exiliats, però també els prop de més de 2.400 religiosos assassinats en un extermini que avui sabem que va ser mol més planificat i consentit del que potser voldríem.
2. Reivindicar com a fet positiu la transició a la democràcia. L’objectiu era evitar que una visió romàntica dels néts de la guerra o nostàlgica dels bàndols de la dreta o de l’esquerra no pogués posar en perill el que, sense cap mena de dubte, són les tres millors dècades de la història de Catalunya i d’Espanya de tots els temps.
El projecte de llei que inicialment va presentar el tripartit parlava d’un “estat democràtic encerclat per secrets, enigmes i silencis”, una frase que ens ruboritza a tots després d’haver-hi pensat amb deteniment.
3. Garantir el pluralisme de memòries. Les esmenes sobretot han anat encaminades a
assegurar la independència del Memorial Democràtic respecte del Govern a l’hora de
nomenar la junta rectora, a l’hora de nomenar el seu director, a l’hora de precisar els estatuts, tot evitant la creació d’un nou organisme del Govern, partidista, de dubtosa efectivitat i amb possibles tics sectaris.
4. Plantejar un model alternatiu a l’hora de resoldre l’acció de control sobre el Memorial Democràtic. Si creiem realment que el Memorial Democràtic ha de ser un òrgan
transversal, de país, realment independent, al servei de l’estímul memorial, qui millor podia garantir aquest pluralisme era el Parlament de Catalunya.
CiU recorda que a l’inici de la seva tramitació, el projecte de llei contemplava que aquest Memorial Democràtic, una entitat dotada de personalitat jurídica pròpia i plena de capacitat d’obrar, tindria el conseller de torn com a president i deu dels seus tretze membres de la junta de govern, nomenats pel Govern.
L’objectiu de CiU era garantir que el Consell de Direcció del Memorial respongués a la pluralitat política del país, amb representació proporcional de tots els grups del Parlament.
Finalment, Convergència i Unió ha aconseguit modificar parcialment els plantejaments
del tripartit. El president del Memorial continua sent el conseller, el Govern nomena
discrecionalment sis membres de la junta de govern, però com a mínim deixa que una
majoria qualificada del Parlament en nomeni quatre. A més a més, cada grup parlamentari podrà nomenar el seu representant.
Aquesta darrera transacció justifica el pas de CiU del no a l’abstenció. Si el tripartit hagués decidit situar el Memorial Democràtic sota el control del Parlament de Catalunya, el vot de Convergència i Unió seria nítidament afirmatiu, que és el que voldria. Tal i com es va fer, per exemple en el cas del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’acció de control del Memorial Democràtic hauria d’haver recaigut al Parlament. Com hauria d’haver recaigut en mans del mateix Memorial Democràtic l’elecció del seu director, del seu consell de participació, etc.
CiU ha votat a favor de l’exposició de motiu i d’aquells articles que precisen l’objecte, la finalitat i les funcions del Memorial, i s’ha abstingut en la resta de l’articulat, aquell que té a veure amb l’organització de la Junta de Govern.
CiU ha aconseguit introduir al projecte de Llei del Memorial Democràtic (que no es tracta d’una llei de recuperació històrica, sinó que crea una institució) un seguit d’aportacions que han corregit de manera dràstica el projecte inicial. Dit d’una altra manera, CiU ha aconseguit donar al projecte una visió més àmplia i menys esbiaixada de la que pretenia introduir el tripartit. CiU vol evitar que es pugui fer un ús sectari i partidista d’una institució com aquesta.
La Llei del Memorial Democràtic, que s’ha debatut avui al Parlament de Catalunya, era
inicialment una iniciativa plena de paranys i riscos:
1. El risc d’imposar visions que podrien semblar-nos dirigistes o intervencionistes, més pròpies dels temps dels totalitarismes del segle XX, que del triomf del subjecte, propi del segle XXI. No s’escapa a ningú que qui gestiona memòria, intenta construir relat, intenta donar sentit, servint sempre els interessos del present. Des del punt de vista del pensament liberal, genera certa desconfiança que hi hagi un govern que es disposi a dir-nos què ha de ser digne de record.
2. El risc de donar una visió anacrònica o potser empobridora davant la complexitat
dels fets de la Guerra Civil. Els historiadors procuren no fer mai de jutges, els governs també haurien de procurar-ho.
3. El risc de reproduir els tòpics de sempre. Plantejar la transició com un pacte de silenci, pacte d’amnèsia col·lectiva, pacte per la desmemòria, etc; parlar de desmemòria; afirmar que l’Administració no ha fet feina fins ara. Per desmentir això, només cal recordar la creació del Centre d’Història Contemporània, la política sistemàtica de recuperació d’arxius,de suport a l’elaboració de tesis i tesines, o les accions del darrer govern Pujol indemnitzant econòmicament les víctimes de la guerra. Molts parlen d’oblit quan el que segurament haurien de parlar és simplement d’ignorància o de desconeixement. Sembla, de vegades, que abans d’engegar una cosa, si no l’has fet tu mateix, aquesta cosa no hagi existit.
4. Finalment, el risc que fruit de les objeccions fetes a aquesta llei, algú pogués dubtar que Convergència i Unió condemna, sense cap mena de matís, la dictadura
franquista. Només pel fet d’exigir rigor, finesa intel·lectual a l’hora de recuperar la memòria del passat, a l’hora de recordar que existeixen tantes memòries versemblants com individus hi ha al món.
Durant el treball en ponència del projecte de llei del Memorial Democràtic, CiU ha buscat quatre objectius:
1. Ampliar el concepte de víctimes. És evident que calia reconèixer explícitament el
sofriment de les víctimes de la dictadura, però també calia ser sensible a una visió més ponderada, més equilibrada, més real, sobre les veritables víctimes de la Guerra
Civil. Calia reconèixer el patiment a la reraguarda durant la Guerra Civil, els morts d’un i altre bàndol, els centenars de milers d’exiliats, però també els prop de més de 2.400 religiosos assassinats en un extermini que avui sabem que va ser mol més planificat i consentit del que potser voldríem.
2. Reivindicar com a fet positiu la transició a la democràcia. L’objectiu era evitar que una visió romàntica dels néts de la guerra o nostàlgica dels bàndols de la dreta o de l’esquerra no pogués posar en perill el que, sense cap mena de dubte, són les tres millors dècades de la història de Catalunya i d’Espanya de tots els temps.
El projecte de llei que inicialment va presentar el tripartit parlava d’un “estat democràtic encerclat per secrets, enigmes i silencis”, una frase que ens ruboritza a tots després d’haver-hi pensat amb deteniment.
3. Garantir el pluralisme de memòries. Les esmenes sobretot han anat encaminades a
assegurar la independència del Memorial Democràtic respecte del Govern a l’hora de
nomenar la junta rectora, a l’hora de nomenar el seu director, a l’hora de precisar els estatuts, tot evitant la creació d’un nou organisme del Govern, partidista, de dubtosa efectivitat i amb possibles tics sectaris.
4. Plantejar un model alternatiu a l’hora de resoldre l’acció de control sobre el Memorial Democràtic. Si creiem realment que el Memorial Democràtic ha de ser un òrgan
transversal, de país, realment independent, al servei de l’estímul memorial, qui millor podia garantir aquest pluralisme era el Parlament de Catalunya.
CiU recorda que a l’inici de la seva tramitació, el projecte de llei contemplava que aquest Memorial Democràtic, una entitat dotada de personalitat jurídica pròpia i plena de capacitat d’obrar, tindria el conseller de torn com a president i deu dels seus tretze membres de la junta de govern, nomenats pel Govern.
L’objectiu de CiU era garantir que el Consell de Direcció del Memorial respongués a la pluralitat política del país, amb representació proporcional de tots els grups del Parlament.
Finalment, Convergència i Unió ha aconseguit modificar parcialment els plantejaments
del tripartit. El president del Memorial continua sent el conseller, el Govern nomena
discrecionalment sis membres de la junta de govern, però com a mínim deixa que una
majoria qualificada del Parlament en nomeni quatre. A més a més, cada grup parlamentari podrà nomenar el seu representant.
Aquesta darrera transacció justifica el pas de CiU del no a l’abstenció. Si el tripartit hagués decidit situar el Memorial Democràtic sota el control del Parlament de Catalunya, el vot de Convergència i Unió seria nítidament afirmatiu, que és el que voldria. Tal i com es va fer, per exemple en el cas del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’acció de control del Memorial Democràtic hauria d’haver recaigut al Parlament. Com hauria d’haver recaigut en mans del mateix Memorial Democràtic l’elecció del seu director, del seu consell de participació, etc.
CiU ha votat a favor de l’exposició de motiu i d’aquells articles que precisen l’objecte, la finalitat i les funcions del Memorial, i s’ha abstingut en la resta de l’articulat, aquell que té a veure amb l’organització de la Junta de Govern.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada