El passat dijous 7 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció de rebuig a l'actual traçat del TGV per Barcelona i va demanar que es busqués una alternativa que tingués consens polític i social. Aquests dos aspectes de la moció presentada per CiU van ser aprovats per CIU, ERC,PPC i el Grup Mixt amb 84 vots a favor i 49 vots en contra del PSC-CpC i d'ICV-EUiA.
Immediatament després de les votacions el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va fer unes declaracions dient que s’executaria l’actual traçat tal i com havia estat aprovat i adjudicat. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es va manifestar en els mateixos termes i, posteriorment, el president de la Generalitat, José Montilla, va aclarir que aquest Govern compliria el que s’havia acordat en un pacte signat i defensat pel Govern de la Generalitat, pel Ministeri de Foment i per l’Ajuntament de Barcelona. Efectivament, es va acabar pactant així per interessos de desenvolupament urbanístic d’ajuntaments que ara callen (Barcelona i l’Hospitalet), i perquè hi havia altres condicions que ara no es donen: l’estació del Passeig de Gràcia i el compromís de no passar per sota de la Sagrada Família.
Si ara, majoritàriament, les forces polítiques demanen un replantejament amb consens els socialistes que governen tot arreu, n’han de prescindir ?
Les excuses del president, José Montilla, sobre que es tracta d'una obra que no està en el pla d'acció de govern, ni en el pacte d'Entesa (!), i que no l'ha d'executar el Govern de Catalunya són autèntics arguments de pes... i després és ell mateix qui diu que el tacticisme de curta volada és el pitjor enemic de la planificació estratègica que Catalunya necessita i que no es pot anar perdent temps. Justament ho diu el president d’un govern que en l’execució d’infraestructures no sap si va o ve com aquell tòpic atribuït, segur que injustament pel que veig, als gallecs.
Ens trobem, una vegada més, cobrint les espatlles al govern del PSOE, que ja ens ha transmès, a través de la vicepresidenta De la Vega, que las decisiones de los parlamentos autonómicos no son vinculantes para el Gobierno de España, si bien las respeta..
Però el mateix president del Parlament, Ernest Benach, ha hagut de dir que el Govern de la Generalitat haurà de donar explicacions si no compleix la moció del Parlament, recordar la responsabilitat política del seu compliment, i avisar que si no dóna explicacions haurà d’atenir-se a les conseqüències. Déu n’hi do la contundència del pronunciament.
Ja veiem quin és el respecte i consideració que té el PSC del Parlament com a representant del poble de Catalunya. Potser com la seva representativitat és tan justeta no li costa gaire passar-se pel clatell la legitimitat del Parlament. Cal tenir-ho en compte.
Immediatament després de les votacions el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va fer unes declaracions dient que s’executaria l’actual traçat tal i com havia estat aprovat i adjudicat. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es va manifestar en els mateixos termes i, posteriorment, el president de la Generalitat, José Montilla, va aclarir que aquest Govern compliria el que s’havia acordat en un pacte signat i defensat pel Govern de la Generalitat, pel Ministeri de Foment i per l’Ajuntament de Barcelona. Efectivament, es va acabar pactant així per interessos de desenvolupament urbanístic d’ajuntaments que ara callen (Barcelona i l’Hospitalet), i perquè hi havia altres condicions que ara no es donen: l’estació del Passeig de Gràcia i el compromís de no passar per sota de la Sagrada Família.
Si ara, majoritàriament, les forces polítiques demanen un replantejament amb consens els socialistes que governen tot arreu, n’han de prescindir ?
Les excuses del president, José Montilla, sobre que es tracta d'una obra que no està en el pla d'acció de govern, ni en el pacte d'Entesa (!), i que no l'ha d'executar el Govern de Catalunya són autèntics arguments de pes... i després és ell mateix qui diu que el tacticisme de curta volada és el pitjor enemic de la planificació estratègica que Catalunya necessita i que no es pot anar perdent temps. Justament ho diu el president d’un govern que en l’execució d’infraestructures no sap si va o ve com aquell tòpic atribuït, segur que injustament pel que veig, als gallecs.
Ens trobem, una vegada més, cobrint les espatlles al govern del PSOE, que ja ens ha transmès, a través de la vicepresidenta De la Vega, que las decisiones de los parlamentos autonómicos no son vinculantes para el Gobierno de España, si bien las respeta..
Però el mateix president del Parlament, Ernest Benach, ha hagut de dir que el Govern de la Generalitat haurà de donar explicacions si no compleix la moció del Parlament, recordar la responsabilitat política del seu compliment, i avisar que si no dóna explicacions haurà d’atenir-se a les conseqüències. Déu n’hi do la contundència del pronunciament.
Ja veiem quin és el respecte i consideració que té el PSC del Parlament com a representant del poble de Catalunya. Potser com la seva representativitat és tan justeta no li costa gaire passar-se pel clatell la legitimitat del Parlament. Cal tenir-ho en compte.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada