Dia 9 de març o rebaixes electorals

Han començat les rebaixes polítiques i els dos grans partits apliquen tècniques de marquèting comercial: com i de quina manera el preu pot impactar en la compra ?. El producte a vendre no és ni roba ni colònies, són vots. I hem convertit aquest país en uns grans magatzems amb dues marques importants que suposadament tenen la paella pel mànec per fixar preus.
Una marca t’ofereix 300.000 places per a nens de 0 a 3 anys però l’altra te n’ofereix 400.000. La primera fa una nova oferta: 1,5 milions d’habitatges protegits en 10 anys i l’altra 2 milions en 4 anys. La primera et torna a oferir 2 milions de llocs de treball però la segona 2,2 milions. I així podríem seguir fins que arriba la liquidació total o oferta estrella: 400 € per tothom. No saben ben bé com ho faran però tan li és. Després de la pluja de milions per a tot tampoc sabem si és la darrera oferta. I a ningú li passi pel cap analitzar el cost - benefici de cada vot, sobretot perquè ves a saber què compliran. Tampoc les dues marques, però això és el de menys ...
Jo, ingènuament pobra de mi, volia que m’expliquessin cap a on es vol anar com a país modern, què es pretén canviar i com es farà. Com s’ha de créixer o, si més no, què s’ha de fer per no prendre mal en un nou cicle econòmic. Com es mantindrà l’estat del benestar i es lluitarà, alhora, amb situacions d’exclusió i pobresa. Quina política se seguirà amb els nouvinguts que continuaran arribant i quin ha de ser el nostre paper en un món global. I tot això voldria que m’ho diguessin amb coses concretes, no em calen grans discursos però sí vull conèixer els objectius a mig i llarg termini.
Ja hem tingut rebaixes i en tindrem a l’estiu; no ens en calen més el dia 9 de març!.