La manifestació convocada a Barcelona per la Plataforma pel dret de decidir porta per títol “Som una nació i diem prou! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures”. Es tracta d’un acte que supera el component estrictament polític, és un acte de país i de dignitat.Durant la conferència de la setmana passada, Artur Mas va proposar passar de parlar d’autonomia o d’autogovern a parlar del dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi. La manifestació d’aquest dissabte representa la primera oportunitat de fer realitat el dret a decidir del poble de Catalunya.
És necessari que els catalans surtin al carrer pel risc de deteriorament que en aquests moments té Catalunya. L’exemple més evident és la crisi en les infraestructures del país. El caos que hi ha al servei de rodalies i regionals de Renfe (provocat per una mala execució de les obres del TAV, per les presses electorals, i per la manca de control i d’exigència per part de la Generalitat) amb conseqüències també sobre el servei dels Ferrocarrils de la Generalitat, és inacceptable i impropi d’un país de la Unió Europea. Però els problemes no s’acaben amb això. La manca d’inversió permanent dels governs espanyols està provocant un estrangulament del país que no pot durar més temps: manca d’autovies, servei deficient de moltes de les línies de Renfe (més enllà del caos actual), subministrament elèctric deficient, nul•la voluntat per convertir el Prat en un aeroport intercontinental, etc. En definitiva, no es tracta d’una situació puntual, sinó d’una realitat permanent, i no afecta un punt de Catalunya o només a certes persones, sinó a tot el país.
el PSC-PSOE hauria de deixar de banda els seus interessos de partit i prioritzar els interessos dels catalans, per tant, hauria de triar entre sortir al carrer a defensar que Catalunya pugui decidir les seves infraestructures o quedar-se a casa per no perjudicar els interessos electorals de Zapatero i del PSOE.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada