12.000 persones al Palau Sant Jordi reclamant el retorn dels papers de Salamanca. On era el President de la Generalitat?

La crònica: una llei aprovada el 17 de novembre de 2005, en el marc de les promeses de Zapatero, obliga a retornar documents de la Generalitat, de particulars i d’entitats, confiscats durant la guerra civil i època franquista. La llei obliga a crear, també, el Centro Documental de la Memoria Histórica a partir del Archivo General de la Guerra Civil.

El 31 de gener de 2006, tornen els papers de la Generalitat, però avui, dos anys més tard, encara no han retornat els dos milions de documents que pertanyen a particulars, sindicats, associacions i partits polítics.

Abans de les eleccions municipals i autònòmiques d’algunes comunitas, el març de 2007, la ministra Calvo ja va dir que ens oblidéssim dels papers perquè no estaven disposats a una nova campanya en contra de la devolució. Han passat les eleccions municipals i autonòmiques i el ministre Cesar Antonio Molina Sánchez no té cap intenció de complir amb celeritat el mandat de la llei.

El 29 de març de 2007, el Parlament de Catalunya aprova una moció sobre el retorn dels papers, amb els vots de CIU, PSC, ERC i ICV.

El 16 d’octubre de 2007, en el Congrés dels Diputats, el PSOE, amb els vots del PSC, vota conjuntament amb el PP una moció en contra d’aquest retorn.

Avui, 12.000 persones han participat a un acte-concert al Palau de Sant Jordi a on s’ha manifestat el rebuig més absolut al menyspreu als ciutadans i entitats espoliades. Aquest rebuig ha aplegat també - era pura evidència- el malestar general que senten els ciutadans de Catalunya davant el menysteniment, el tracte i els icompliments que estan patint de ja fa temps. Avui, ha estat un acte massiu del catalanisme, sense distinció de generacions, origens ni partits polítics. Avui hi era gairebé tothom, dic gairebé perquè una de les persones que no hi era és el president de la Generalitat de Catalunya. Segons com hagués anat l’acte, és a dir, si el to reivindicatiu hagués estat excessivament important, la seva presència hauria donat lloc a males interpretacions –lògicament fora de Catalunya-, que és allà on de veritat té els seus autèntics interessos. No es tracta de dir si el Govern estava suficientment representat o no, simplement el senyor José Montilla, si es cregués de veritat la institució de la presidència, hi hauria d’haver estat.

És una mostra més del president que tenim. I, per la seva part, ha estat un gran error polític.