Carta oberta a Jordi Barbeta: de la valentia i el silenci

divendres, 23 de març del 2007 |

Escric aquesta carta a través d'aquest mitjà perquè probablament cap diari la publicaria i no es tracta de carregar més un diari afectat per una situació produïda i allunyada, n'estic convençuda, de la seva voluntat i del seu tarannà habitual.

Que un periodista i el diari pel qual treballa hagin reaccionat com ho han fet comença a demostrar quin és l'estil amb el qual s'estan fent les coses. Alguns imaginàvem que el vot del silenci afectava només el nou govern tripartit, però ens equivocàvem perquè aquest silenci és un imperatiu per a tothom: per als tres partits que conformen el Govern, per als mitjans de comunicació, per a les entitats, per als empleats de l'administració, per a les persones que discrepen i per a la societat catalana en general. L'alternativa al "dragon Kan" no pot ser mai la imposició del silenci, costi el que costi i peti qui peti.

Si la llei està per complir-se - que ho està - també s'han de complir els principis constitucionals i estatutaris que reconeixen i protegeixen el dret d'expressió, comunicació i informació veraç, repeteixo veraç. Qualsevol actuació que comporti amenaces, coaccions o censura prèvia atempta directament l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Aquest respecte als drets fonamentals és exigible a tothom però ha de ser exemplar als membres del nostre Govern. I és intolerable que aquests argumentin "converses privades" impossibles de contrastar perquè no les van escoltar o simplement actuacions fruit d'un "calenton".

Tres qüestions han de quedar clares: els valors, o no, dels partits que conformen el govern no poden ser els valors del Govern de Catalunya, els tres partits que el componen, mentre no diguin el contrari, són solidaris i corresponsables col·lectivament dels seus actes i, finalment, els ciutadans de Catalunya no podem "combregar amb rodes de molí" i aquesta sí que és una responsabilitat nostra.

Per això necessitem molts Jordi Barbeta, la seva valentia i una societat catalana capaç de reaccionar i establir límits quan es tracti de preservar els elements que caracteritzen la democràcia.